Duros a quatre pessetes

En un dels comentaris al meu escrit sobre l'assetjament telefònic, Nusa ha dit:

"Però es que són molt pesats i tothom "regala" duros a quatres pessetes.......Com es deu dir ara això???????"

Bona pregunta!, he pensat. La meva resposta és que segurament seguirem fent servir la mateixa expressió, si més no les persones que hem conviscut amb la pesseta una gran part de la nostra vida. I qui sap, potser d'aquí a 200 anys, quan ningú no sàpiga què eren els duros --i potser ni tan sols les pessetes ni que a Europa cada estat tenia una moneda pròpia-- algú es preguntarà d'on deu haver sortit l'expressió "regalar duros a quatre pessetes".

La veritat és que costa abandonar un tipus de moneda o de múltiple o submúltiple seu, com el duro i el ral, a l'hora de calcular el valor de els coses. Quan jo era petita, els preus que eren baixos sovint s'expressaven en rals; ho feien especialment les persones grans: dos rals (50 cèntims), deu rals (2,5 pessetes), i una cosa barata valia "quatre rals". En canvi, els preus elevats, de milers de pessetes, moltes vegades s'expressaven en duros: mil duros, 50.000 duros. Una cosa que em feia molta gràcia era quan sentia dir "no expliquis sopars de duro" a qui exagerava, perquè em feia l'efecte que per un duro no podien donar gaire cosa en cap restaurant. Després vaig llegir en algun lloc que era el preu dels sopars en algun restaurant de luxe (potser el de l'hotel Ritz?) en una època en què un duro era una quantitat astronòmica com a preu d'un sopar. Potser ara podriem dir: "no m'expliquis sopars del Bulli" (o de Can Fabes).