Frau Hesse i les seves gelatines

Diuen que al darrere de tot gran home hi ha una gran dona. Probablement no sempre sigui així. Tanmateix, burxant una mica en la història de la ciència es troben dones que hi han fet alguna contribució notable però han quedat a l'ombra. Generalment, a l'ombra d'algun gran home. Aquest és el cas de la parella formada per Walther Hesse (1846-1911) i la seva esposa, Frau Lina Hesse (1850-1934), com era coneguda a finals del segle XIX. Ella, Fanny Angelina Eilshemius (Eilshemius era el seu cognom de soltera) va néixer a Nova York (algunes notes biogràfiques diuen que va néixer a Lauren Hill, a Nova Jersey, però és el lloc on va viure la famíla a partir de 1860) i Walther Hesse (1846-1911) a Bischofwerda (Alemanya). Walther, que era metge, va viatjar a Nova York per visitar el seu germà Richard, també metge, que s'havia instal·lat a Brooklin, i sembla ser que va ser a través de Richard que va conèixer la família Eilshemius.

El 1872, la família de Fanny Angelina va passar l'estiu a Europa i, des de Suïssa, ella i la seva germana Eugenie van anar a Dresden, ciutat de Saxònia que en aquella època era coneguda com la Florència de l'Elba, pels seus atractius culturals. Allà, les germanes van trobar-se de nou amb Walther Hesse i dos anys més tard, ell i Fanny Angelina van casar-se a Ginebra i van establir-se a Saxònia, primer a Zittau i després a Schwarzenberg, en una zona minera en les muntanyes que separen Saxònia i Bohèmia.

Preocupat per les pèssimes condicions ambientals i d'higiene en què treballaven els miners, i les malalties respiratòries que contreien, Walther va interessar-se també per la bacteriologia, aleshores encara a les beceroles, perquè creia que bona part de la contaminació atmosfèrica podia ser causada per bacteris. Els anys 1881 i 1882 va treballar en el laboratori de Robert Koch (el descobridor del bacteri causant de la tuberculosi, conegut com a 'bacil de Koch'), a Berlín, per aprendre-hi a cultivar bacteris. Per estudiar els bacteris de l'atmosfera, feia passar aire per uns tubs les parets internes dels quals havia recobert amb gelatina. Després analitzava el tipus i el nombre de bacteris que creixien sobre aquella gelatina. Fanny Angelina (ja Frau Lina), a més d'ocupar-se de la casa i dels fills, ajudava el seu marit en el laboratori i fent il·lustracions per als seus articles científics: dibuixava i pintava amb aquarel·les les colònies de bacteris que creixien en els cultius que ell preparava amb gelatina. Són dibuixos molt acurats, que demostren un bon coneixement de bacteriologia i microscòpia.

Quan de nou a les seves muntanyes, Walther aplicava les tècniques apreses amb Koch per estudiar els bacteris de l'atmosfera, durant l'estiu la gelatina dels seus cultius es fonia i els cultius es feien malbé. A més, alguns bacteris també destruïen aquell substrat amb els seus enzims. Un dia, tot mirant un pastís de gelatina que Lina havia preparat de postres, va preguntar-li com s'ho feia perquè els seus pastissos no es fonessin amb la calor, si també eren fets de gelatina, com els seus cultius. Ella li va revelar el 'secret' de la seva recepta: hi afegia agar-agar, un producte que comprava en forma de tires seques i que, dissoltes en aigua, formaven una substància espessa que en refredar-se s'enduria i després resistia molt bé temperatures bastant altes. L'agar-agar (o només 'agar') s'obtenia d'unes algues del Pacífic i en alguns països tropicals o de clima molt càlid era habitual en la cuina. Lina havia començat a utilitzar-lo quan encara vivia a Nova York; en va conèixer l'existència i les qualitats a través d'uns veïns holandesos que havien viscut a Java. A Europa no era difícil trobar agar perquè els immigrants de països on s'emprava o europeus que hi havien viscut havien importat el costum d'usar-lo.

Cultiu en agar sobre una placa de Petri

Lina va suggerir al seu marit que proves d'entapisssar l'interior del seus tubs amb agar. Atès que ella solia ajudar-lo en el laboratori com a tècnica (segurament rentant els tubs i altres materials) és possible que ella mateixa li preparés aquell substrat sòlid, transparent i estèril, que no es liquava quan la calor era molt forta ni per l'acció dels enzims dels bacteris. A més, es conservava molt bé, i això el feia molt adient per al cultiu de bacteris de creixement lent com eren els bacils de la tuberculosi. Walther Hesse ho va comunicar a Koch i aquest investigador de seguida va fer servir l'agar en el seu laboratori. Des d'aleshores no s'ha trobat cap altra mitjà de cultiu més adient com a base per a fer créixer els bacteris en laboratori. Com que Koch va ser qui, el 1882, va esmentar per primera vegada l'agar en un article, durant molts anys es va pensar que havia estat una invenció seva.

 El 1890, La família Hesse es va traslladar a Dresden i fins que Walther no va disposar d'un laboratori en el Departament de Química de la Universitat Politècnica, treballava a casa seva, on feia els experiments de laboratori i escrivia els seus articles. Després de la seva mort, el 1911, a la universitat van cremar el seu laboratori perquè es considerava que tots els cultius que hi tenia eren un perill per a la salut pública. Lina, ja vídua, va continuar vivint a Alemany, prop dels seus fills i néts, fins a la seva mort, l'1 de desembre de 1934.

La història més detallada de la parella, escrita per un net seu (Wolfgang Hesse), es pot llegir (en anglès) en un article publicat a la revista ASM News, butlletí de la Societat Americana de Microbiologia.

(Revisat el 29.11.2012)