He anat a veure A Roma amb amor, la pel·lícula de Woody Allen del 2012. Com en les dues anteriors, filmades a Barcelona i a París, la ciutat és de nou un personatge del film. Sembla ser que això s'ha convertit ja en una estratègia del director nord-americà per obtenir finançament del municipi on filma.
A mi m'agrada reconèixer paisatges urbans en el cinema. I si aquests paisatges són de Londres, París o Roma, encara més. En la pel·lícula de Woody Allen m'ha agradat veure indrets de Roma que conec des de fa molts anys i alguns per on vaig passejar l'hivern passat: el mercat de Campo dei Fiori, on alguns personatges del film van a comprar els ingredients per a un sopar; les escalinates de la plaça d'Espanya; els voltants d'aquell pastís kitch que és el monument a Vittorio Emanuele; la piazza Navona... I especialment els carrers i places de Trastevere.
 |
| Mercat Campo dei Fiori |
 |
| Via Lungara, a Trastevere |
 |
| Trastevere, després de passar l'arc |
La "postal" romana de Woody Allen m'ha agradat. El film presenta unes quantes històries independents, però mesclades, que són entretingudes i en alguns casos molt divertides. Per a mi, els dels últims anys no són els millors films d'aquest director, però segueixen tenint el seu segell i em fan sortir del cinema amb el somriure als llavis. Els diàlegs de A Roma amb amor em semblen genials i no puc evitar esclafir a riure només de recordar algunes escenes o personatges.
Si en voleu un tast, vegeu-ne el trailer:
Fotos: M. Piqueras, 2011
10 comentaris:
La majoria de la crítica l'ha considerat fluixeta. Jo aniré a veure-la avui. Em consola que t'hagi agradat.
L'aniré a veure.
També sóc un incondicional del Woody Allen. Coincideixo amb tu en que les pel·lícules en que la ciutat és protagonista no son les millors.
No conec Roma. Segur que m'agrada la pel·lícula
Gràcies
petó
Woody Allen és d'aquells que o t'agraden molt o no gens.
Bé a mi no m'agrada massa.
Allau, no facis molt de cas de la meva opinió, perquè a mi totes les pel·lícules de Woody allen m'agraden, unes més i d'altres menys.
Fra Miquel, en té algunes en què la ciutat té un paper destacat i m'agraden molt. Per exemple "Manhattan" i d'altres també filmades a Nova York. I Roma, ara és aquí a la cantonada. Hi ha escoles de Girona que hi duen els estudiants d'excursió, a passar-hi el dia.
Jomateixa, suposo que no t'agrada gens i ho suavitzes. 8-) No passa res, això és la diversitat.
L'Allen m'agradava molt i ara ja fa temps que les seves pel·lícules no em motiven. I suposo que aquesta tampoc no m'agradarà, per això, per "postal"...
Vaig viure un parell de mesos a Roma, la tardor del 96, amb flaire de castanyes torrades i calefacció central. Quan hi penso, els meus records tenen un toc fosc i esbojarrat, decadent, com la Roma de Night on Earth (coi, en Benigni... un altre que em feia riure i que ara no puc sofrir).
http://www.youtube.com/watch?v=Y-L2nR0WoNU&feature=related
Au, la società dei magnaccioni!
Zavodosvski, com a "postal", m'ha agradat. I els diàlegs, molt bons. El taxista romà de "Night on Earth", a qui se li mor el capellà que duu en el cotxe, era Benigni? No ho recordava.
Jo també sóc del primer grup. M'encanta en Woody! I més si, a les seves pel·lícules hi surt ell! Jo ja la vaig anar a veure farà un parell de mesos i també em va fer somriure.
I... parlant de Night on Earth, genial! Sí que era en Benigni, sí!
Anna, a mi també m'agrada que hi surti ell. No importa que, en el fons sigui sempre el mateix personatge, que sol ser un alter ego seu. En el darrer suplement de "La Vanguardia" el definien "enclenque, neurótico, introvertido y miedoso, gafotas y feo". Sort que unes línies més aval parla del seu "talento descomunal". I no m'importa tornar a veure les seves pel·lícules. Faig com quan era petita i cada nit volia que el meu pare m'expliqués el conte dels tres porquets. Me'l sabia de memòria, però no em cansava de sentir-lo.
Felicitats,Mercè!:_)
Gràcies, Fina.
Publica un comentari a l'entrada