Si jo fos Miss Marple, potser estaria imaginant-me l'existència d'una màfia distribuïdora de diaris robats a la ciutat de Barcelona. Segurament això no és així, però l'escena de què he estat testimoni aquest matí era una mica estranya.
Estava llegint el diari a la fresca en el balcó i he sentit el soroll d'una moto per la zona verda que tenim al davant. El motorista s'ha aturat darrere una tanca de pittosporum, en un lloc molt discret. Ha obert aquella mena de portamaletes que duen moltes motos al darrere i he vist que era ple de diaris. Aleshores, d'algun altre lloc --potser de l'espai entre les cames?-- ha tret un sac de plàstic negre que semblava ple i ha començat a extreure'n més diaris. Ha estat una estona fent canvis, agafava diaris d'un lloc i els passava a l'altre. I mentre feia aquestes maniobres, de tant en tant mirava a un costat i a l'altre. Finalment ha tancat el "portamaletes" de la moto i s'ha quedat quiet, no sé si assegut o repenjat a la moto.
Aleshores ha aparegut una dona que m'ha semblat que empenyia un cotxet de criatura. El motorista li ha donat el sac de plàstic negre i ella l'ha ficat en el vehicle, que aleshores he vist que no era un cotxet de criatura sinó un carretó. La dona ha marxat tot empenyent el carretó i immediatament el motorista també ha fet mutis.
M'he quedat intrigada, però he pensat que aquesta escena podria ser una de tantes a les quals no sabem trobar explicació perquè no en coneixem el context. Però ve't aquí que quan he sortit després de casa, he passat per davant d'un quiosc i hi he vist la dona del carretó, que despatxava; el carretó, que estava aparcat al costat del quiosc, i el sac de plàstic negre, que era encara damunt del carretó. I en el quiosc, les piles de diaris eren força baixes.
Després d'això, puc pensar moltes coses. Per exemple, que aquella dona encarrega més diaris dels que sap que vendrà i després en compra d'altres en el mercat negre de la premsa, suposant que existeixi aquest mercat. Però si fos així, com s'ho faria per tenir la revista que cada diumenge va amb el diari?
Per evitar que qui sap on visc pugui pensar que el quiosc de què parlo és el que tinc més a prop de casa, vull aclarir que NO és aquell quiosc. És més, el meu quiosquer s'ha queixat més d'una vegada que, si quan arriba a treballar ja han distribuït la premsa, de tant en tant es troba els paquets oberts i li falta algun diari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada