Les empreses que fabricaven DDT i altres plaguicides sintètics van voler desacreditar l'autora del llibre, la biòloga nord-americana Rachel Carson, i van fer el possible per aturar-ne la publicació. Però ella estava ben segura de les seves afirmacions i els seus editors eren conscients de l'acurat treball que havia fet, recollint dades de moltes fonts i consultant molts investigadors (el llibre conté, al final, més de cinc-centes referències).
Avui m'agradaria que, en aquest seminari de periodisme i medi ambient a què estic assistint (SIPMA), es recordés el significat que el llibre va tenir i encara té. I m'agradaria poder estendrem més aquí per tractar del seu impacte social. Si avui molts governs tenen polítiques ambientals és en bona part gràcies a aquest llibre. No directament, sinó perquè va fer veure la natura i la nostra relació amb ella d'una altra manera.
També m'agradaria poder estendre'm més perquè és un tema sobre el qual hi ha encara moltes coses a dir. Em limitaré a reproduir de nou uns versos del poema DDT, de David Jou:
Semblava que les mans purulentes dels dimonishaguessin quedat desconcertades i caigudes,que el zumzeig dels esperits més malignes i bavososhagués començat a callar.Però també van callar els boscos.
David JouPotser us interessarà:
DDT, 2004
- No volem una "primavera silenciosa" (per al Max) (aquest blog, 10.04.2012). La gènesi de primavera silenciosa explicada al Max.
2 comentaris:
El vaig comprar a San Francisco aquest estiu! Al museu que hi ha al Golden Gate Park. A veure si me'l llegeixo ara =)
Una bona manera de commemorar el 50è aniversari de la seva publicació. Veuràs que el missatge segueix essent vàlid. És l'edició amb el pròleg d'Al Gore? (el va escriure quan era vicepresident dels Estats Units.
Publica un comentari a l'entrada