Ni al meu pare ni a mi ens interessava el joc. Mentre tots els francesos anaven en ramat en direcció al casino --un edifici molt hortera inspirat en el Taj Mahal-- nosaltres vam girar en direcció contrària per anar a buscar un lloc per dinar fora d'aquell ambient. Després de caminar una mica en uns carrers deserts, quan vam trobar un home li vam preguntar si ens podia indicar algun restaurant o cafeteria, ens va dir que el lloc més proper per menjar o beure era el mateix casino. Que als voltants del casino, en una distància determinada --no recordo quina-- no s'hi podien establir bars, restaurants o cafeteries.
Vam tornar enrere i vam entrar en aquell palau del joc. Vam seguir la fletxa que indicava un restaurant d'autoservei, però per arribar-hi vam haver de travessar una sala immensa, com si fos la nau principal d'una catedral, plena d'escurabutxaques. Potser la memòria em falli, però diria que ni havia milers. Recordo totes aquelles maquines fent pampallugues amb les seves llumetes verdes, grogues, vermelles, blaves... i aquell clinc-clinc-clinc que ressonava per la sala com a música de fons. Una parella de francesos --home i dona-- estaven ficant monedes en una d'aquelles màquines que en català tenen un nom tan encertat, perquè realment escuren les butxaques de la majoria de la gent que hi juga. A l'autoservei, vam comprar uns entrepans i uns refrescos i ens ho vam endur en una bossa de picnic. Quan sortíem, la parella francesa seguia jugant.
Vam estar buscant inútilment algun lloc per seure fora del casino. A més de no haver-hi bars o restaurants, tampoc no hi havia parcs, places o qualsevol altre lloc amb bancs per seure. Aquella ciutat --o si més no aquell barri-- tenia com a única finalitat el joc i les apostes, i no hi havia al voltant del casino res que pogués dissuadir els visitants d'entrar a la catedral del joc. Em sembla que al final ens ho vam menjar dins de l'autocar. Després vaig sentir comentaris molt diversos dels altres companys de viatge sobre aquella parada a Atlantic City. Hi havia qui havia sacrificat el dinar per dedicar-se exclusivament al joc. Només vaig sentir una persona que deia que havia guanyat un munt de monedes en una màquina. No va dir, però, quantes en duia de gastades quan li va sortir la combinació de fruites que tenia premi.
Aquests mesos que s'ha parlat tant d'Eurovegas i de les exigències que posava Sheldom Adelsonen els seus promotors, m'he recordat moltes vegades d'aquella visita a Atlanta City. És això el que volien les persones i entitats que estaven a favor de l'Eurovegas al Baix Llobregat? Un gran negoci per als seus amos i la desolació al voltant del complex turístic i de joc que només ells administrarien? Crec que el futur i el benestar d'una comarca valen més que un plat de llenties per a uns quants milers dels seus habitants. Perquè ens parlaven dels beneficis, però no dels inconvenients. Roberto Saviano, l'expert coneixedor del món de la màfia, escrivia el 23 de febrer d'enguany en el seu mur de Facebook: "Si Catalunya aprovés el projecte Eurovegas (Las Vegas Europea), esdevindria el centre de reciclatge mafiós d'Occident."
Avui, un cop descartat --per sort-- el projecte Eurovegas, se n'ha presentat un altre que podria ser la seva alternativa: Barcelona World, un conjunt de parcs temàtics que, malgrat que portin en el seu nom el de la capital catalana, es construirà prop de Tarragona, a tocar de Port Aventura. En la presentació del projecte han insistit que es tractaria d'un complex pensat per a l'oci familiar i els diversos parcs estarien dedicats a diferents llocs del món (la Xina, l'Índia, Rússia, els Estats Units i Europa). I així, com de passada, han dit que tindrien centres comercials, centre de convencions i casinos.
Com es lliga això de l'oci familiar i els casinos? Potser hi posaran escurabutxaques de mida reduïda perquè la mainada s'hi pugui jugar la paga semanal? O potser se la podran jugar al Monopole, en unes taules situades a costat de les taules de pòquer o de ruleta on jugaran els seus progenitors? Fa anys, per la ràdio feien una campanya per promoure el rosari en família i el seu eslògan era: "La familia que reza unida permanece unida". Podria servir d'inspiració als promotors del Barcelona World i fer-ne un que digués "La família que juga i aposta unida roman unida".
4 comentaris:
Un record interessant!
Això que dius de lligar l'oci familiar i casinos, he recordat que a Barcelona i en ple port olímpic, tenim el Casino de Barcelona, i és un lloc també d'oci familiar. A més en aquests llocs evidentment no està permesa l'entrada a menors.Els que vulguin anar a jugar no portaran criatures, o sigui que pot ser compatible per tothom. Que consti que tampoc sóc amant del joc, je je. Espero que tinguin més cura pels dissenys!
Molt interessant això que expliques sobre els casinos d'Atlantic City. Crec que també és norma que a l'interior dels casinos no hi hagi rellotges perquè els jugadors perdin la noció del temps.
Em sembla significatiu que el principal instigador d'aquests parcs temàtics sigui un dels "herois" de la bombolla immobiliària espanyola, que tant bé ha fet per la nostra societat i per la nostra economia.
Com podem confiar en que això ens tregui d'aquesta crisi? No ho entenc. Mentre tant, les universitats han de reduir les plantilles d'investigadors.
Serà que una societat garrula és més fàcil de manipular?
Marta, no sé si és comparable el cas del port olímpic i el Casino de Barcelona. A Barcelona, el Casino s'hi vas posar bastant més tard (es va traslladar des de Sant pere de Ribes) i queda bastant discret, en l'edifici on hi ha l'hotel (o al costat, que ara no ho recordo). Dependrà de la visibilitat que donin als casinos (parlaven en plural) d'aquest nou complex tarragoní.
Allau, no sabia això dels rellotges. Però si la gent duu el seu rellotge i a més ara gairebé tothom duu mòbil que també marca l'hora, no sé si té molt de sentit. Potser sí, que encara que no ens n'adonem, mirem l'hora dels rellotges que hi ha al nostre voltant.
Annette, jo tampoc no acabo d'entendre aquest anunci sobtat de construcció d'aquests parcs. No és així com construirem la Massachusetts europea que Mas diu que podria ser Catalunya.
Publica un comentari a l'entrada