Fa uns quants anys em van regalar un llibre amb una selecció de poemes de Sohrab Sepehri, destacat poeta i pintor iranià del segle XX, un dels representants de la "Nova Poesia" persa, on la rima i la mètrica sovint queden oblidades. El llibre (The Lover is always alone) és una edició bilingüe, en persa i en anglès.
Fa una estona m'ha vingut a les mans aquest llibre i fullejant-lo he trobat uns versos que fan referència a la pluja. Amb un temps plujós com el que tenim avui --i que duri-- em sembla adient reproduir-los aquí. No sé fins a quin punt seran fidels a l'original, perquè en faig una traducció de la versió anglesa:
Hauríem de tancar els paraigües,
i sortir a caminar sota la pluja.
Hauríem de dur amb nosaltres
totes les nostres idees i records sota la pluja.
Hauríem de caminar amb tota la gent de la ciutat sota la pluja.
Hauríem de trobar-nos amb amics i amigues sota la pluja.
Hauríem de trobar el nostre amor sota la pluja.
Hauríem de fer l'amor sota la pluja.
Hauríem de jugar sota la pluja.
Hauríem d'escriure, parlar, sembrar llavors de campanetes de jardí sota la pluja.
La vida és un mullar-se continuat.
La vida és una capbussada a l'estany d'Aquest Moment.
De: Petjades en l'aigua
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada