A diferència del dia de Sant Jordi, feia bo de passejar per la Rambla i veure aquella riada tranquil·la de gent deambulant sense pressa, aturant-se aquí i allà, a veure els dibuixants de caricatures, les estàtues humanes, els músics; o seient en la terrassa d'algun bar. Excepte seure en la terrassa d'un bar, vaig fer tot el que feien els turistes i així vaig anar a parar a les Drassanes.
Eren quarts de vuit i el sol començava a declinar. És l'hora que més m'agrada per fer fotografies, perquè la llum no agredeix el paisatge; més aviat l'acaricia. Vaig treure la càmera i en vaig fer algunes.
Colom i el Portal de la Pau. El sol ja declina
Port de Barcelona. Núvols a llevant
El World Trade Center i la Torre Jaume I
La Torre Jaume I i el Balearia
2 comentaris:
Molt maques, les fotos. Semblen postals. Enhorabona!
Gràcies, però el mèrit és dels núvols. Feia molt de temps que no havia vist un cel tan bonic a Barcelona. Potser és perquè cal un espai obert com el del front marítim per poder apreciar-ho millor.
Publica un comentari a l'entrada