Vaig anar a veure The Savages, la pel·lícula que aquí han traduït com La familia Savages. No entenc el plural del títol castellà, perquè en castellà no es pluralitzen els cognoms (en català tampoc). Per referir-se a una família de cognom Sierra, Roca o Camino, no es diu los Sierras, los Rocas o los Caminos. En anglès s'entén que ho facin perquè l'article és invariable. (Per altra banda, fa gràcia el cognom que ha triat el guionista per a aquesta família: "Salvatge".)
La pel·lícula em va entretenir i distreure, tot i que en alguns moments la situació que descrivia era bastant depriment. És una comèdia dramàtica, com ho és la vida mateixa. I presenta una situació molt freqüent ara que l'esperança de vida de les persones s'ha allargat. Perquè viure més no sempre vol dir aprofitar la vida fins al final. I m'he sentit una mica identificada amb el principal personatge femení en un aspecte de la seva vida. Treballa com a freelance i quan cal que algú es quedi amb el pare malalt, el germà, professor d'universitat, li demana que s'hi quedi ella, que al cap i a la fi no té obligació d'anar a la feina.
Hi ha gent que pensa que treballar com a freelance és un chollo: no tens horaris i pots fer festa quan vols. Això és cert en part, però no tenir horaris vol dir que de vegades ja sents l'alosa quan te'n vas al llit (jo més aviat sento la merla; pel voltant de casa meva no hi ha aloses). I poder fer festa quan vols significa que pots deixar de treballar, però que ningú no t'abonarà els dies que et prenguis de vacances. Si, a més, treballes a casa, les interrupcions de la feina poden ser continuades; des del repartidor de propaganda que ha trobat la porta de l'escala tancada i pica al timbre perquè li obris, fins a les teletreballadores de qualsevol empresa de telecomunicacions que t'ofereixen duros a quatre pessetes si et canvies d'operadora. Les interrupcions poden sorgir a la mateixa llar: a qui no gosaria segurament trucar-te a una oficina per preguntar-te si cal posar la rentadora o si la gata ha de menjar croquetes o arròs bullit amb paté, o si tens un moment lliure per plegar els llençols, li sembla normal entrar al teu despatx de casa a preguntar-t'ho.
Tornant a la pel·lícula, diria que és un film costumbrista actual. I que a estones et fa riure, a estones somriure i a estones plorar; i a estones és tendra i a estones es dura. Els actors em semblen molt naturals. És una pel·lícula de la Fox (ara ha deixat el 2th Century), però no m'ha semblat gens holywoodiana, més aviat de cinema independent. I després de veure-la m'he adonat que la dirigeix una dona.
The Savages, trailer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada