Si fa anys vau gaudir amb les cançons de Françoise Hardy, us agradarà escoltar Berry, una Françoise Hardy del segle XXI. Aquesta cançó amb aires de bossa-nova és del seu darrer àlbum, Les Passagers.
Potser us interessarà:
- Les sabates (aquest bloc, 03.12.2010). Unes sabates vistes en una paperera em van fer recordar la cançó Les souliers, de Guy Béart que Serrat va cantar en català.
- Renaud i "Le Mistral gagnant" (aquest bloc, 31.10.2010). Records d'infància del cantautor francès Renaud.
- Françoise Hardy (aquest bloc, 01.01.2008). Tot recordant les cançons d'aquesta cantant francesa que va fer sensació en la dècada de 1970, abans del predomini de la música anglosaxona.
6 comentaris:
Hardy ha continuat essent una gran dama de la cançó a França fins ara, com passa també amb d'altres cantants francesos i italians de l'època, malauradament aquí ens arriba avui poca cançó francesa o italiana.
Siempre me gustó...salut
Júlia, jo també trobo a faltar cançó francesa i italiana. Tot i que hi ha cantants anglosaxons molt bons, m'agradaria que la cançó francesa, la italiana i les d'altres llengües no estiguessin tan marginades com ho estan ara.
Miquel suposo que tu també et refereixes a Hardy.
De cançó francesa, i d'anglosaxona, brasilera, israeliana, grega, etc, m'en surto prou bé, però d'italiana no. No sé perquè, qui m'entengui que em compri, però només em venen al cap les patums comercials. Feu-m'hi llum, sisplau. Alguns sugeriments? Us deixo amb l'Adriana Calcanhotto.
nah, certament no es el meu estil
Doncs jo a vegades la poso mentre faig massatges, la Françoise Hardy, i a la gent li encanta!
Publica un comentari a l'entrada