Si fa anys vau gaudir amb les cançons de Françoise Hardy, us agradarà escoltar Berry, una Françoise Hardy del segle XXI. Aquesta cançó amb aires de bossa-nova és del seu darrer àlbum, Les Passagers.
Potser us interessarà:
- Les sabates (aquest bloc, 03.12.2010). Unes sabates vistes en una paperera em van fer recordar la cançó Les souliers, de Guy Béart que Serrat va cantar en català.
- Renaud i "Le Mistral gagnant" (aquest bloc, 31.10.2010). Records d'infància del cantautor francès Renaud.
- Françoise Hardy (aquest bloc, 01.01.2008). Tot recordant les cançons d'aquesta cantant francesa que va fer sensació en la dècada de 1970, abans del predomini de la música anglosaxona.
Hardy ha continuat essent una gran dama de la cançó a França fins ara, com passa també amb d'altres cantants francesos i italians de l'època, malauradament aquí ens arriba avui poca cançó francesa o italiana.
ResponEliminaSiempre me gustó...salut
ResponEliminaJúlia, jo també trobo a faltar cançó francesa i italiana. Tot i que hi ha cantants anglosaxons molt bons, m'agradaria que la cançó francesa, la italiana i les d'altres llengües no estiguessin tan marginades com ho estan ara.
ResponEliminaMiquel suposo que tu també et refereixes a Hardy.
De cançó francesa, i d'anglosaxona, brasilera, israeliana, grega, etc, m'en surto prou bé, però d'italiana no. No sé perquè, qui m'entengui que em compri, però només em venen al cap les patums comercials. Feu-m'hi llum, sisplau. Alguns sugeriments? Us deixo amb l'Adriana Calcanhotto.
ResponEliminanah, certament no es el meu estil
ResponEliminaDoncs jo a vegades la poso mentre faig massatges, la Françoise Hardy, i a la gent li encanta!
ResponElimina