En el Palau de la Música, val la pena mirar enlaire i cap a qualsevol lloc. Tant, que moltes vegades he de tancar els ulls, si vull concentrar-me en la música que hi sona. Una vegada, una senyora que seia al meu costat --i que jo no coneixia de res-- em va preguntar si no em trobava bé, perquè jo estava amb els ulls tancats i es notava que no era pas per son.
Com que sembla que no podem escapar-nos d'il·luminar la ciutat pels volts de Nadal, com a mínim ara es fa amb un tipus de llum de poc consum. El carrrer Comtal:
Fotos: M. Piqueras (02.12.2012)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada