Catalunya, la crisi i la recerca

La Diagonal de Barcelona, vista des d'un 19è pis

 
"Les decisions polítiques han de tenir en compte el que diu la ciència", ha dit aquest matí Octavi Quintana, director de l'Àrea de Recerca Europea de la Direcció General de Recerca i Innovació de la Unió Europea.

Confesso que, quan vaig rebre la invitació a participar en un esmorzar de treball que havia d'analitzar com millorar la col·laboració entre universitats, centres de recerca i empreses, i la transferència de la innovació pública al mercat, vaig estar a punt de declinar la invitació. Vaig pensar que potser se centraria en aspectes mercantils de la recerca, que no m'interessen especialment. Però l'esmorzar es feia en un dinovè pis d'un edific del passeig de Gràcia i m'atreia la possibilitat de veure la ciutat des d'aquella alçada. Doncs ara he de confessar que allò que s'ha tractat en l'esmorzar ha estat tant interessant o més que la vista, que era fantàstica.

La trobada ha estat organitzada per la Fundació CYD, Cuatrecasas, Gonçalves Pereira i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació. Octavi Quintana ha exposat algunes idees que haurien de guiar la recerca europea els propers anys. S'ha centrat en sis punts:

1. Transparència en el procés de selecció del personal investigador, que es faria en l'àmbit europeu. Cada any, a Europa, es convoquen unes 100.000 places i és fonamental que s'atorguin segons els mèrits personals, amb uns requisits molt clars. Això, Quintana ho veu fàcil de fer i sense que costi els diners que costa avui la selecció que es fa a cada país. Podria haver-hi un portal europeu d'Internet que anunciés totes les convocatòries. I amb el salari d'un mes de cada plaça convocada es podrien pagar les despeses del procés de selecció. Hi hauria prou a retardar un mes la incorporació de la persona seleccionada al seu lloc de treball perquè no costés res.
2. Mobilitat del personal investigador. Possiblement no hi hagi cap cap activitat professional on hi hagi tanta mobilitat com en la recerca. I és bo que sigui així, i que s'intensifiqui, perquè la mobilitat ajuda a la transferència de coneixement. En aquest aspecte, la Unió Europea ha de funcionar com si no existissin les fronteres entre els estats membres.
3. Funcionament més obert dels sistemes nacionals de recerca. Per una banda, la part del pressupost dedicada a la recerca hauria d'augmentar-se. Atesa l'actual situació econòmica, això podria fer-se destinant-hi una part dels diners que ara van a pressupostos institucionals. Per una altra, les convocatòries haurien de ser també obertes a tot Europa, no en l'ámbit estatal o autonòmic com ho són ara.
4. Establiment de concertacions amb altres estats per a la recerca en temes que no pot abordar un estat tot sol. Hi ha alguns àmbits de la recerca que tenen una repercussió ultra-estatal, perquè afecten a la població, independentment del país on visquin. Per exemple, el canvi climàtic, l'obtenció i la gestió de l'energia o l'envelliment. Treballant-hi amb altres estats, la feina podria distribuir-se. A més, caldria que la recerca fos multidisciplinària, tot i que això no és fàcil.
5. Aplicació de polítiques de gènere. Avui dia s'està perdent un part de talent molt important, el que representen les dones, que molt rarament, i amb força dificultats, arriben a ocupar càrrecs senior en el món de la recerca. És fonamental --i aquí, sobretot, és on cal que hi hagi quotes-- que hi hagi dones en tots els panels de selecció, que ara tenen sempre un biaix masculí.
6. Accessibilitat a les publicacions que generi la recerca. Els resultats de la recerca que es publiquen en revistes científiques ha de ser accessibles per a tothom a Internet (el que se'n diu en "accés obert"; en anglès, open access), sense que ningú no hagi de pagar subscripcions o descàrregues d'articles; ni el públic general, ni la indústria, ni les universitats i centres de recerca, que ara dediquen molts diners per poder accedir a les publicacions científiques. A més, les dades "crues" de la recerca han d'estar també disponibles en bases de dades obertes. La recerca avui dia es basa en gran part en l'anàlisi de dades i la part més cara és la producció de les dades. Si es poguessin compartir en un lloc d'emmagatzematge comú, se'n trauria molt més profit, perquè un mateix conjunt de dades pot ser analitzat amb finalitats diverses. Això multiplicaria la potència de la recerca.

Quintana s'ha referit després a altres problemes i aspectes que cal tenir en compte, com ara la necessitat d'arribar a un equilibri entre la concentració i la cohesió. La tendència actual és afavorir l'excel·l'encia, i sempre es premia els mateixos. Com a conseqüència, es crea un sistema de retroalimentació que causa grans desequilibris. També creu que és essencial la formació continuada, tant dins de la professió, per millorar la pròpia especialitat, com fora de la feina, per crear cohesió social entre persones d'àmbits professionals que poden ser molt diversos.

En unes reflexions finals, Quintana ha relacionat la recerca amb la societat. El creixement d'un país no es mesura únicament amb l'augment del producte interior brut (PIB). Aspectes com ara la mitigació del canvi climàtic o d'altres que repercuteixin en la solidaritat o en una major cohesió social poden ser tan importants com l'augment del PIB. Cal tenir en compte que la finalitat de la recerca no és únicament l'obtenció de productes. Serveix també per millorar serveis i proporciona una base per dissenyar polítiques més raonables. Les decisions polítiques haurien de tenir en compte el que diu la ciència. I ha acabat amb un pensament optimista: malgrat la crisi, podem fer moltes coses; fins i tot generar mecanismes que ens permetin sortir de la crisi.

Han intervingut després altres persones que representaven les entitats  organitzadores de l'acte i hi ha hagut una sessió de debat amb els assistents. No tinc ara temps de resumir-lo, però amb quedo amb l'afirmació amb que Octavi Quintana ha clos la reunió: "Cal fer un esforç per incorporar la ciència a la societat".