Llavors per a la pau

Wangari Maathai rep el Nobel de la pau (2004)

Quan plantem arbres, plantem llavors per a la pau i per a l'esperança.

Wangari Maathai (1940-2011)

Avui fa un any de la mort de Wangari Maathai, la dona kenyana que el 2004 va rebre el premi Nobel de la pau "per la seva contribució al desenvolupament sostenible, la democràcia i la pau". Amb motiu de la concessió d'aquell premi, vaig escriure un article per a les pàgines de ciència que aleshores publicava el diari Avui. Malauradament, l'arxiu del diari ha desaparegut d'Internet --o si més no, els cercadors no hi accedeixen-- i no hi puc posar un enllaç. N'adapto aquí alguns fragments, afegint-hi altres dades.

Com les europees fins a la Revolució Industrial, a Kenya, i en molts altres països africans, les dones i les seves famílies viuen de la terra i del que en poden obtenir. Elles són les primeres afectades per la manca de recursos naturals quan l'ambient es va degradant. El Moviment Cinturó Verd (GBM, de l'anglès Gren Belt Movement), una ONG que Wangari Maathai va fundar el 1977, responia a les necessitats de moltes kenyanes que ja no disposaven de llenya ni d'aigua potable, que no podien alimentar les seves famílies de manera equilibrada i que sovint no tenien ni casa ni ingressos econòmics.

Va començar ella mateixa plantant alguns arbres al darrere de casa seva. El 2004 a Kenya se n'havien plantat ja més de 30 milions i avui dia ja n'hi ha més de 51 milions. El GBM, a més de contribuir a millorar la qualitat de vida de les dones que participen en el projecte i de les seves famílies, ha creat llocs de treball, ha millorat la qualitat del sòl i ha recuperat la capa freàtica d'aigua en els llocs on s'han plantat arbres. Va ser necessari desenvolupar un model educatiu perquè el poble canviés la seva mentalitat, relíquia de la colonització, que els havia fet creure que les solucions per sortir de la pobresa havien de venir de fora. Participar en el GBM ha fet descobrir a les dones que, superant la inèrcia i treballant per millorar les condicions ambientals, elles mateixes poden resoldre gran part dels seus problemes.

Tanmateix, Wangari Maathai no va començar del no res. Tenia una formació científica que li va fer adonar-se que la substitució de molts boscos per terres de cultiu que s'havia estat fent a Kenya, a més d'estar acabant amb la biodiversitat, estava esgotant les reserves d'aigua del subsòl. La seva biografia no és d'una kenyana típica. Va ser una nena privilegiada que va poder estudiar primer al seu país i després als Estats Units, on va llicenciar-se en biologia) i a Alemanya, on hi va fer els estudis de doctorat en anatomia veterinària (però el doctorat el va obtenir a la Universitat de Nairobi, on després va ser professora). Va ser la primera dona africana que obtenia un doctorat. Posteriorment en va rebre més d'una dotzena d'honoraris, en universitats dels Estats Units i Japó principalment.

Els objectius del GBM van més enllà de la plantació d'arbres per recuperar l'ambient. Maathai va adonar-se que, a més de combatre la pobresa calia recuperar una sèrie de valors tradicionals que afavorien la protecció ambiental i la cooperació. Calia fer entendre al poble kenyà que durant molt de temps havien confiat en uns dirigents que els havien traït i que estaven sabotejant les seves vides; eren homes que no treballaven per al conjunt de la població i que no usaven de manera assenyada els grans recursos naturals del país. Sense ser un moviment polític, el GBM lluita per la democràcia en la gestió dels recursos naturals. Les seves accions ultrapassen les fronteres polítiques i treballen per combatre el canvi climàtic i per preservar la selva humida del Congo que és el segon pulmó del planeta, després de la selva Amazònica. Col·laboren també en la Campanya dels Mil Milions d'Arbres del Program de les Nacions Unides per al Medi Ambient. De fet, després de rebre el premi Nobel, Maathai va ser nomenada "Ambaixadora de Bona Voluntat" de l'ecosistema boscós de la conca del riu Congo-

Quan algú va preguntar a Wangari Maathai quina relació hi ha entre la pau i l'ambient ella va respondre que "moltes guerres es fan a causa dels recursos naturals, que com més va més escassos són a la Terra. Si ens ocupéssim de gestionar els nostres recursos d'una manera sostenible, els conflictes que generen es reduirien. Per tant, la protecció de l'ambient té relació amb la seguretat de la pau."

Wangari Maathai va morir el 25 de setembre de 2011, a conseqüència d'un càncer d'ovari. El seu llegat es manté viu i el GBM continua l'obra que ella va iniciar.

Wangari Maathai el 1989

Procedència de les fotos: Fundació Nobel.