Per tot se'n fa, de bolets quan plou...

...o, com diuen castellà, en todas partes cuecen habas (y en mi casa a calderadas). Això pensava ahir i aquest matí mentre passejava per Sada, un poble gallec a uns 18 quilòmetres d'A Coruña, on vaig anar a fer una conferència en un curs d'estiu de la Universitat da Coruña. I pensava això del bolets i de les habas perquè fa uns dies vaig llegir i escoltar en alguns mitjans catalans que un l'nforme "Destrucció a Tota Costa" 2008 de Greenpeace denunciava que el 46,5% dels 700 quilòmetres de costa catalana està urbanitzat i que els plans per continuar construint al llarg de la costa no s'han aturat. Galícia ocupava el mateix lloc que Catalunya en el rànking de comunitats autònomes que malmeten les seves costes. I Sada n'és un exemple.

Un extrem de la primera línia de mar de Sada

La continuació de la foto anterior, amb la platja urbana

En aquest poble gallec no s'han bastit edificis gegantins, com en alguns llocs de la Mediterrània, però tota la línia de costa que ocupa el poble està construïda, i en alguns casos de manera bastant caòtica. Al costat casetes antigues d'una o dues plantes, escapades qui sap gràcies a quin motiu de la febre constructora, he vist cases força més altes i de qualitat pèssima. A més, és un poble-carretera, on els cotxes circulen tan de pressa com poden; cal reconèixer, però, que en els passos de zebra solent aturar-se, tot i que de vegades ho facin amb grans frenades.

Tot i que els cotxes s'aturin per deixar passar els vianants en els passos de zebra, Sada no és una població pensada per als vianants. De vegades, després de travessar un pas zebra en el carrer principal, et pots trobar que a l'altre costat no hi ha voreres ni lloc per on puguin caminar els vianants. L'hotel on vaig allotjar-me, que em sembla que és el més important del poble, es troba en una mena de illa enmig del passeig, que es bifurca i els cotxes que van en un sentit passen davant de l'hotel i els que van en sentit contrari ho fan pel darrere. És una 'illa' que haurien hagut de deixar sense construir, amb uns jardinets al voltant.

M'han dit algunes persones que el desgavell urbanístic del poble es deu als anys --molts, inexplicablement-- en què el consistori havia estat en mans d'un alcalde que va afavorir els interessos de les empreses constructores. Ara hi ha un altre grup per regir el poble, però encara fa massa poc temps perquè se'n notin els canvis.

Hi ha dues coses que m'han agradat del poble: La Terraza i A Casa da Cultura. A Terraza és un cafè-bar-restaurant que hi ha en el passeig i té un aspecte retro, de cafe de començament del segle XX. Podria haver estat molt bé l'escenari d'alguna escena de Mort a Venècia. Sembla un local que en el passat hagi estat un espai esplendorós, on fes cap la flor i nata del poble.

Interior de La Terraza. A l'hora del cafè només
hi érem la directora del curs i jo!

La Casa da Cultura és un edifici a costat del mar, externament gens atractiu; només té l'originalitat d'un paret rodona que és on, a l'interior, hi ha la biblioteca, amb una sala molt ben il·luminada amb llum natural i amb molts espais per poder treballar. En un extrem de l'edifici hi ha el bar, amb uns grans finestrals a través dels quals es veu la ria. I la sala d'actes és magnífica i adequada per a fer-hi tot tipus d'activitats: conceet, teatre, conferències i congressos, etc.

Aquesta tarda he passejat en direcció al port i he tornat per un carrer aproximadament paral·lel al passeig de mar però molt més enlairat. On he arribat ja no era Sada sinó Fontan, que em sembla que és un altre municipi --o potser un barri del mateix Sada. Allà he trobat algunes casetes molt boniques, senzilles i pintades amb colors vius.

Volia escriure també algun comentari sobre el curs, però ho faré un altre dia.