Avui he estat testimoni d'una persecució ciutadana a un lladregot de carrer. Sortia d'una reunió que s'ha fet en una entitat a tocar de l'Arc del Triomf i havia d'anar a fer una gestió prop de la Rambla; he decidit creuar pel carrerons de Ciutat Vella. Acabava de deixar el carrer Trafalgar i m'he aturat un moment a mirar l'església de Sant Pere de les Puel·les des de la placeta que hi ha al davant. En aquell moment he sentit uns crits que venien de la part de Trafalgar. Gairebé al mateix temps, m'ha passat pel costat, fregant-me, un home jove corrent, amb un motxilla penjada de costat. Del carrer Trafalgar baixava un altre home que no parava de cridar: "¡Cogedlo!, ¡cogedlo!". Més enllà d'on em trobava jo, una dona ha fet un gest com de voler agafar el fugitiu per la roba, però ell s'ha esmunyit i ha continuat la seva cursa en direcció al carrer de Sant Pere Mitjà. En enfilar aquest carrer, a la cantonada mateix, el lladregot s'ha creuat amb una noia, una cambrera d'un bar que duia una safata amb alguns plats i gots. La noia ha tingut uns reflexos ràpids i li ha donat un cop amb la safata. Ell s'ha aturat un instant, ha deixat caure la motxilla i ha reprès la cursa.
De manera espontània, totes les persones que havien vist l'escena han fet un gran aplaudiment a la cambrera, una noia menuda, que no hauria pogut pas aturar el fugitiu usant la seva força. L'home que venia corrent i cridant des del carrer Trafalgar, s'ha aturat. Panteixava i gairebé no podia ni parlar, però s'ha apropat a aquella heroïna anònima i li ha fet un bes en una galta, amb un gran somriure. Després no parava de donar-li les gràcies. Quan algú ha preguntat a l'home si el lladregot li havia pres la motxilla, ha dit que no, que havia pres la bossa a la seva filla, que anava amb ell. Han obert la motxilla i, efectivament, a l'interior hi havia una bossa de dona.
Com que tot ha estat tan ràpid, després jo he estat ruminat sobre el fet que la bossa robada estigués dins d'una motxilla, i amb la cremallera de la motxilla tancada. L'estirabosses deu anar amb la motxilla penjada de costat i oberta, per ficar-hi la bossa que arrenca d'una estrebada a les víctimes al mateix temps que comença la fugida? Perquè, si s'aturés per ficar la bossa a la motxilla, serien uns segons que perdria.
Per altra banda, he pensat en l'home que estava perseguint el lladregot. Estava molt alterat i semblava que en la persecució hagués fet un esforç superior a les seves forces --era un home que devia tenir més de seixanta anys. Tots dos venien del carrer de Trafalgar, on hi ha moltes botigues de venda de roba a l'engròs --avui dia em sembla que totes regentades per xinesos. Passant per la zona altres vegades m'ha fet l'efecte que el gruix més gran de la clientela d'aquestes botigues és gent dedicada a la venda ambulant. Potser m'equivoqui, però aquell home podria haver estat un venedor ambulant que anava a comprar amb la seva filla. Me'ls imagino, arribant amb una furgoneta o cotxe familiar i aparcant-lo a la zona blava. La filla, dins la bossa, porta els diners per pagar les mercaderies que compraran. Mentre la noia surt del cotxe, i amb la bossa encara a les mans, abans que tingui temps de penjar-se-la a les espatlles, el lladregot se li apropa i li estira. (o potser ho fa quan ella s'atansa a la màquina expenedora del tiquet per a l'aparcament.) Comença a córrer al mateix temps que fica la bossa dins la motxilla i en tanca la cremallera. El pare, en adonar-se del que passa, també arrenca a córrer: aquell lladregot acaba de prendre'ls els diners per comprar la mercaderia que han de vendre la propera setmana! Després ja ve l'escena de què he estat testimoni.
I també m'he fet un parell més de preguntes: la motxilla (es veia molt nova), devia ser robada, també? I que en deuen haver fet després?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada