George Carlin, el friki d'ampli espectre i el llenguatge

Conec des que va néixer l'autor del bloc "Sumidero mental", que s'autodefineix com un "friki d'ampli espectre" i que diu que el seu bloc recull "reflexiones sin sentido". No hi estic d'acord, de vegades les seves reflexions són molt assenyades.

A través d'aquest friki 8-) m'he assabentat de la mort de George Carlin (1937-2008). En realitat, a més d'assabentar-me'n de la mort, també m'he assabentat de l'existència d'aquest actor, escriptor, músic, humorista i sobretot crític social nord-americà. El friki d'ampli espectre inclou en el seu bloc un vídeo de youtube amb un monòleg de George Carlin i la transcripció del que hi diu. Val la pena escoltar-lo i llegir-lo. Fa referència al llenguatge políticament correcte, com ha anat evolucionat i com de vegades caiem en el ridícul en no voler anomenar les coses pel seu nom.

El que explica Carlin en el seu monòleg no és exclusiu de l'anglès; passa en moltes altres llengües. N'esmentaré només alguns exemples del català. Quan jo era petita --molt petita-- la gent solia anar a la comuna (també hi havia qui en deia a can Felip). Després es va passar a anar al vàter, al lavabo i al bany. I la tassa del vàter ('tassa'?, qui li devia posar aquest nom?) també ha canviat el nom, si més no en castellà: inodoro (quina ironía!). (En canvi, molta gent continua "tirant de la cadena" encara que gairebé ja no hi hagi cadenes per a fer caure l'aigua per la 'tassa'.) Abans, quan el telefon s'espatllava o marxava el corrent elèctric es deia que hi havia una avaria. Ara ja no n'hi ha, d'avaries; tot són incidències. Com esmenta Carlin per als Estats Units, aquí no hi ha vells ni velles; hi ha gent gran o de la tercera edat. Els gats, abans es capaven; ara s'esterilitzen, com si els fiquessin en un autoclau.

Fa poc vaig rebre una nota de l'entitat d'estalvis més popular a Catalunya, on fa anys vaig tenir l'ocurrència de fer-me un pla de pensions. M'enviaven la situació del meu pla i com havia evolucionat el darrer any. Hi havia un apartat on deia "revalorització" i hi sortia una xifra que equivalia aproximadament a un 3% del capital acumulat en el pla de pensions, però que al davant duia un signe negatiu. Vaig pensar que era un error i vaig anar a consultar-ho a l'oficina de costat de casa (a Catalunya, gairebé tothom té una oficina d'aquesta entitat "a costat de casa"). No era cap error. El caixer --no automàtic sinó de carn i ossos-- que em va atendre em va dir que es tractava d'una "revalorització negativa", perquè el meu pla de pensions era de renda variable i enguany la borsa no ha anat massa bé.

Ahir vaig estar mirant un vídeo que ha fet "Aigua per al Sahel", una ONG que treballa a Burkina Faso. El vídeo (El meu país d'allà) recull el testimoni d'una nena africana adoptada per una família catalana i parla de l'avantatge de tenir dues famílies: la d'aquí i l'africana, a la qual visita de tant en tant. Va explicar algunes experiències de nena negra en un país de blancs, i que un dia una nena més petita que ella que anava amb el seu avi, en veure-la, va dir a l'avi "mira, és negra". L'avi va voler corregir-la dient-li "no es diu 'negra'; és diu que és 'de color'". No recordo si va ser la mateixa nena africana o la mare adoptiva que va adreçar-se a l'home i va dir-li que la seva neta tenia raó, ella era negra, com la xocolata. Perquè, què volia dir "de color"? De quin color? Groga, grisa, blava, vermella...?

Fa anys, en una reunió de dones de l'Ajuntament de Barcelona, vaig sentir parlar per primera vegada de les dones "no estàndard", que fins i tot tenien una associació. Vaig pensar que potser jo podria inscriure-m'hi, perquè en el fons no em considero molt estàndard. Però després vaig veure que de moment --i tant de bo sigui per molt de temps-- no hi tinc cabuda; són dones discapacitades --ui!, potser aquesta paraula no sigui políticament correcta-- que van en cadira de rodes.

En la vida quotidiana podríem trobar-nos amb molts exemples de termes que abans es feien servir de manera natural en el llenguatge, i que ara, per una raó o altra han estat bandejats. Trobo adient que s'eliminin del llenguatge habitual paraules i expressions que poden ser ofensives o poden tenir connotacions sexistes, però em sembla que n'estem fent un gra massa.

(Per cert, he canviat el meu pla de pensions; d'ara endavant prefereixo tenir un rendiment més baix però segur, que no pas exposar-me a les revaloritzacions negatives.)