Una altra taula periòdica animada, però en català, es la de la pàgina web Elements químics, de Jesús Peñas Cano. Inclou aspectes històrics, les característiques de cada element, unes proves per comprovar els coneixements i alguns jocs relacionats amb la taula periòdica. Clicant damunt de cada casella es pot saber la història del descobriment de l'element que l'ocupa.
Però abans d'Internet hi hagut altres maneres de fer aprendre els elements de la taula periòdica a l'alumnat d'una manera entretinguda. Un d'ells és la química en vers que va escriure Alberto Cavaliere (1897-1967), un químic italià que va dedicar-se al periodisme i a la política. Des de molt jove tenia molta facilitat per a la rima i ell mateix explicava que, després de suspendre un examen de química va decidir estudiar l'assignatura a través d'uns versos que ell mateix va escriure. Més endavant les va publicar en un llibre i aquella Chimica in versi va fer-se molt popular. La primera edició és del 1928 i el llibre es va reeditar diverses vegades, fins i tot recentment, el 2004. Aquesta l'obra li va obrir les portes del món de la literatura i Cavaliere va escriure alguns llibres de poesia satírica.
La Chimica in versi no està dedicada únicament als elements, la segona part tracta de la química orgànica. El poema dedicat als hidrocarburs saturats comença així:
Gl'idrocarburi saturi
detti anche paraffine,
dal primo della serie
s'ottengono a dozzine.
Diciamo intanto subito
che solo due elementi
l'idrogeno e carbonio,
ne sono componenti.
Il loro capostipite
metano vien chiamato
quatto atomi d'idrogeno
con un carbonio a lato.
detti anche paraffine,
dal primo della serie
s'ottengono a dozzine.
Diciamo intanto subito
che solo due elementi
l'idrogeno e carbonio,
ne sono componenti.
Il loro capostipite
metano vien chiamato
quatto atomi d'idrogeno
con un carbonio a lato.
Una altra obra que també tracta de la taula periòdica dels elements, però vista d'una altra manera és Il sistema periodico, de Primo Levi (1919-1987). En primer lloc, és una mena d'autobiografia força insòlita, presentada com un recull de contes de base autobiogràfica, dedicat cadascun a un element químic. En total en tracta vint-i-un. Per altra banda, no està pensat perquè sigui un llibre per aprendre química, tot i que recordo que, quan el vaig llegir, de tant en tant m'entraven ganes de saber més sobre alguns dels elements que donaven nom a cada capítol. Com totes les obres que he llegit de Levi, em va fer pensar.
Foto Primo Levi: autor anònim, domini públic. Disponible a:
http://it.wikipedia.org/wiki/Immagine:PrimoLevi.gif
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada