Fent de turista a Barcelona

De tant en tant va bé que vinguin amics i amigues de fora per poder fer una mica la turista per la pròpia ciutat i deixar la feina per unes hores, encara que les tasques pendents siguin aclaparadores com ho són les meves aquests dies. Dimarts vaig fer-ho. Vaig acompanyar una parella finlandesa, de Turko, en Vesa Niikangas i la seva dona, que han vingut per assistir a l'ESOF2008 i aprofiten per conèixer la ciutat. Els vaig recollir en el seu hotel, al Paral·lel, i vam fer un recorregut pel Raval i pel barri Gòtic. Vaig procurar mostrar-los alguns indrets que sovint passen desapercebuts als turistes, tot i que també vam passar per d'altres típicament turístics.

Vam visitar l'església i el claustre de Sant Pau del Camp, on feia molt de temps que jo no havia estat, perquè sempre la veia tancada. Ara ho fan millor, cobren una entrada --modesta, tenint en compte que és una joia del romànic-- i és obert gairebé cada dia, a part dels diumenges per a la missa.

Capitells del claustre de Sant Pau del Camp

A la Rambla del Raval vam aturar-nos davant del gat de Botero:

Com que m'havien demanat informació sobre restaurants, els vaig mostrar Casa Leopoldo, en el carrer de Sant Rafael i El Cafetí --més modest que Casa Leopoldo, però un lloc que trobo molt agradable--, i on fan un menú molt ajustat. Després vam fer cap al conjunt que formen l'antic Hospital de la Santa Creu (ara Biblioteca de Catalunya, vegeu-ne la foto a la dreta), l'antiga Casa de convalescència (ara seu de l'Institut d'Estudis Catalans) i la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.

A l'altre costat de la Rambla vam aturar-nos a l'església del Pi; era l'hora millor, quan el sol n'il·lumina el rosetó des de l'exterior:


Vam voltar després pel barri jueu --el Call- i alguns carrerons propers a la Catedral. No vam poder veure les restes de la muralla romana que hi ha en una botiga del carrer del Call, ni l'antiga sinagoga o les restes del temple d'Hèrcules, al cim del Mons Tabor (16,9 metres sobre el nivell del mar!) perquè ja havien tancat. Únicament la placa jueva del carrer Merlet, perquè és a la façana d'un edifici:


Un racó que els va agradar molt --també a mi m'agrada molt-- és la plaça de Sant Felip Neri, amb aquell aire de plaça dura veneciana (el lleó de Sant Marc a la façana del gremi de sabaters contribueix a l'estampa veneciana) i el record, en la façana de l'església, de la bomba que hi va caure durant la guerra (in)civil.

Vam acabar a El Portalón, el bar de tapes de tota la vida del carrer Banys Nous, on la pedra de la paret és original, no posada al damunt com fan en molts bars creats de novo, i les taules i bancs de fusta són els mateixos des de fa molts anys.

Va ser una passeig agradable, per llocs on sempre m'agrada tornar. La nota negativa: la brutícia i la pudor de pixum que hi ha en alguns llocs. Ja sé que la culpa la té la gent que embruta, però hi ha llocs, com ara el passatge que va del carrer Sant Rafael al carrer Hospital, on semblava que fes mesos que no s'hi hagués fet neteja.

Fotos: M. Piqueras