La crisi de la blocaire refredada

Aquesta vegada sí que és més aviat crisi blocaire, la que he pateixo. O potser les seqüeles del refredat que arrossego tota la setmana i que fa que qualsevol cosa que impliqui un petit esforç mental em costi molt de fer. Des del 2008 procuro escriure sempre una entrada cada dia o si no puc fer-ho, no deixo passar més d'un o dos dies sense publicar res. Però els virus m'han assetjat amb força i aquí estic, passant les hores sense fer res, llegint a estones, mirant --o millor, dormint-- la caixa tonta, contemplant la gata, escoltant música, perdent-me per la xarxa... També intentant treballar una mica, però deixant-ho tot a mitges.

Avui he hagut de renovar les provisions de kleenex que tenia a casa perquè s'estaven esgotant: la caixa que hi ha al bany, la de la cuina, la del meu despatx... I els paquets per dur a la bossa també. he comprat dos paquets de 150 mocadors cadascun, Podré mocar-me 300 vegades; potser unes 350 si compto els que encara tinc per casa. Espero tenir-ne prou fins a dilluns. I és que aquests dies el meu nas recorda el de l'anunci dels sellos y compimidos Eupita que va publicar la premsa durant molts anys. El que he posat aquí és de La Vanguardia, del 2 de novembre de 1963. Hi devia haver molta gent refredada perquè l'anunci sortia a la portada del diari. Mai no he fet servir Eupita, però potser hauré de preguntar a la farmàcia si encara existeixen. Qui sap, potser seria la solució per al degoteig continuat del meu nas