La primera, en una escala de veïns de l'Hospitalet de Llobregat (si no ho veieu bé, cliqueu damunt la fotografia per veure-la ampliada):
De set paraules, n'hi ha quatre de mal escrites.
Aquesta altra perla és oriental, un cartell en japañol damunt la porta d'un restaurant japonès del carrer Rosselló, a l'Esquerra de l'Eixample (no m'he fixat en el número de carrer, però l'he vist anant des d'Enric Granados a Muntaner):
Finalment, la (des)ortografia en un hospital públic de Barcelona. És el cartell que hi ha a la porta de la farmàcia ambulatòria de l'Hospital Clínic:
Com es pot veure, la persona que va fer el cartell té gran afició per les majúscules, però és gasiva amb els accents i només n'hi posa un.
Fotos: Escala de l'Hospitalet, Ana F. de Castillo Piqueras; les altres dues, M. Piqueras
4 comentaris:
El joc dels disbarats lingüístics cada dia omple més carrers del país. El segon el puc entendre, que no compartir; els altres dos no tenen perdó. Com tampoc comparteixo l'explicació que esmentes dos posts més avall que et donen des de "La Vanguardia".
Pere, crec que Magí Camps, en el seu article sobre llengua que publica cada dilluns "La Vanguardia", tractarà aviat el tema de l'"alma mater".
Es podria fer una llista ben llarga de rètols i publicacions amb faltes flagrants. De vegades penso que som una franca minoria, els que ens hi fixem (i/o ens importa). Més exemples a l'abast:
L'any passat van obrir la botiga de roba ESPRIT al Portal de l'Àngel, força coses estaven en català, el rètol (enorme, llum de neó) "Probadors" feia mal a la vista. Bé, en continua fent, perquè tot i avisar i comentar♣ho amb l'encarregat, continua penjat...
salutacions
Veig que ho ha fet avui. S'entén.
Publica un comentari a l'entrada