El maig de 2008 vaig escriure en aquest bloc sobre els grafits i el debat que generen, amb persones que en són detractores i d'altres que consideren que és un tipus d'art. Aleshores vaig dir que em trobo a mig camí dels uns i dels altres i n'hi ha que m'agraden i d'altres que no. Continuo pensant el mateix. Depèn del tipus de grafit --que no és el mateix que pintada-- i del lloc on s'hagi fet. A Barcelona, al barri de Ciutat Vella, per exemple, m'agraden els carrers que tenen pintades les persianes de moltes botigues.L'Ajuntament de Barcelona, però, no pensa el mateix que jo i està disposat a fer desaparèixer les pintades i els grafits de les persianes de tancament de les botigues de la ciutat, sense diferenciar entre les unes i els altres. El 2009 va signar un conveni amb la Fundació Barcelona Comerç, el Consell de Gremis de Comerç, Serveis i Turisme de Barcelona, i PIMEC Comerç, que tenia com a finalitat eliminar els grafits i preservar les portes immaculades. El cas és que aquesta política sobre els grafits respon a una proposta que va fer Convergència i Unió el 2008, però ara sembla que aquest partit s'hi repensa. Si més no, en el blog de Persianes Lliures llegeixo, sobre la reunió que van tenir amb el regidor de CiU Xavier Trias:
En Xavier Trias es va mostrar preocupat per la imatge de deixadesa que els tags donen a les ciutat, però en canvi va mostrar força interès en potenciar el grafit més artístic. En aquesta línia de potenciar l’art urbà, va estar d’acord en habilitar espais per a la creativitat.
Aquests espais han de ser demanats per la plataforma, i poden ser murs o persianes. En aquest últim cas, es va desmarcar dels criteris d’uniformitat dels actuals tècnics de paisatge urbà de L’Ajuntament de Barcelona, que vetllen per unes persianes verges. En Xavier Trias ens va explicar que troba horrible la grisor de les persianes de la ciutat, i que no té cap inconvenient en que aquestes es pintin si el comerciant ho vol.
Ves per on, Trias i jo coincidim que és més agradable una persiana de botiga pintada, que no l'horrible grisor habitual. Està bé que hagin rectificat.
L'esmentat Persianes Lliures és un projecte que promou la cessió d'espais perquè grafiters i grafiteres expressin el seu art en espais urbans, principalment en les persianes de les botigues. Com diuen en el seu web, és "una manera de democratitzar l'art, allunyant-lo dels càlculs de rendibilitat i posant-lo al servei de la inclusió social als nostres barris".
Més enllà de les nostres fronteres alguns, mitjans han destacat la presència d'aquest moviment artístic urbà a Barcelona. El setmanari italià L'Espresso parla d'aquest street art, i com la creativitat dels artistes s'expressa en les persianes de botigues i altres locals comercials (La street art si fa spazio) i en la versió en línia inclou una col·lecció de fotos d'algunes persianes barcelonines.
També el diari britànic The Guardian es fa ressò d'aquesta actitud contrària als grafits adoptada per l'Ajuntament barceloní i diu en titulars: "Els botiguers afronten multes per la decoració amb grafits. Les autoritats diuen que el treball encarregat als artistes grafiters a les portes de tancament de les botigues degraden el teixit urbà."
M'agradaria que, com sembla haver fet CiU, l'Ajuntament també s'ho repensés i recitifiqués. Una cosa són les pintades, i una altra són els grafits. No m'agrada veure coses com aquestes pels nostres carrers:
En canvi, m'agrada passar per carrers on, en comptes de la grisor de les persianes dels locals comercials, es puguin veure coses com aquestes:
De tota manera, si he de fer cas al comentari anònim que em van deixar en el bloc, hi ha grafiters a qui potser la decoració de persianes per encàrrec no els agrada perquè va contra els seus principis; diuen que pinten per fotre. El comentari deia així (copio literalment):
el graffiti es poner tu nombre en todas las superficies que puedas no se ace ni para decorar ni para reibindikar se hace para joder somos egocentristas no artistas ni nada somos como la publicidad estamos en todos laosPotser us interessarà:
Graffiti: vandalisme o art? (I) (01.05.2008)
Actualització 09.01.2011
Si voleu més informació sobre el grafit com a expressió artística urbana, vegeu les entrades que Clídice va fer en el seu blog, amb el títol genèric "Tastos de grafit"
Actualització 10.01.2011
Fa uns minuts m'ha arribat informació sobre uns grafits "matemàtics" del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), a Madrid. Durant la Setmana de la Ciència de 2009 i de 2010, uns estudiants van pintar les seves obres relacionades amb les matemàtiques al llarg de 40 metres d'un mur d'un dels centres que el CSIC té a Madrid. Vegeu-los mentre treballaven en la realització dels grafits de 2009:
I el 2010:
I ara recordo que, dins d'aquell recinte hi ha un institut d'ensenyament secundari (el Ramiro de Maeztu, on fa temps que ja hi he vist grafits:
Actualització 10.01.2011
Fa uns minuts m'ha arribat informació sobre uns grafits "matemàtics" del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), a Madrid. Durant la Setmana de la Ciència de 2009 i de 2010, uns estudiants van pintar les seves obres relacionades amb les matemàtiques al llarg de 40 metres d'un mur d'un dels centres que el CSIC té a Madrid. Vegeu-los mentre treballaven en la realització dels grafits de 2009:
I el 2010:
I ara recordo que, dins d'aquell recinte hi ha un institut d'ensenyament secundari (el Ramiro de Maeztu, on fa temps que ja hi he vist grafits:
7 comentaris:
Evidentment que de grafits i grafiters n'hi ha de tota mena i condició. Essencialment, però, el grafit ha de fer mal als ulls, perquè ha de sobtar, ens ha de fer enfadar, ens ha de "parlar". Ara, el que diu aquest suposat grafiter no té res a veure amb el que han fet els grans grafiters de la història com Banksy, Blek le Rat o Haring, per exemple. Per cert que vaig fer-ne uns quants apunts i m'ho vaig passar molt bé, a part d'aprendre'n molt.
Ja fa temps que penso que els tècnics de paisatge urbà se'ls hi ha ant el cap amunt, i es pensen que sé jo, que es creuen amb dret a pintar la ciutat al seu gust.
Et controlen el color de la façana de l'edifici on vius. Fan canviar els rètols de les botigues amb un criteri únic per a tot-hom limitant-ne la varietat, ara volen les persianes dels comerços monocolor...i moltes altres coses que no són pintura també les uniformitzen.
Jo voldria una ciutat en que tot-hom es pogués expressar lliurement, sense envair la llibertat del veí, es clar.
I si no que comencin a aplicar-se ells el "cuentu" i despengin totes les banderoles de propaganda que pengen pels fanals, allò no és una altra cosa que spam urbà!
Uff! sento la parrafada, però ho havia de dir! ;o)
petó
Hi ha grafiters coneguts, que ja forman part de la història de l'art. Un d'ells, Banski, ha fet la pel•lícula "Exit Through the Gift Shop" que fa poc vaig veure al Maldà sobre grafiti, grafiters, art i demès. Ja no la fan, quina llàstima.
Podeu veure el trailer a You tube
Fa molts anys que faig fotografies de grafitis, treballo en una botiga de material fotogràfic i tenim a la porta un grafiti que en el seu dia vam fer pintar.M'agraden les persianes pintades.
Fa temps vaig copsar una imatge que, a més de trobar-la estèticament interessant, em va semblar particularment expressiva, ja que mostrava una pintada de bona factura, amb interès cal•ligràfic evident i una composició impecable, per altra part obria interrogants que sempre m’he formulat: l’autor era estranger?... empra l’anglès per dotar d’universalitat de la seva obra?... prescindeix conscientment de la llengua catalana?... (el mateix podríem dir si és castellanoparlant) i, si ho fa, ho fa empès per una mena de provincianisme de curta volada?
Al grafit s’hi afegia la presència humana: un home d’ètnia asiàtica, tant podia ser pakistanès com hindú –no estic en condicions de distingir-ne els trets- que sumava a l’escena el factor, creixent a les nostres ciutats i pobles, de la incorporació a la nostra societat de persones que s’endinsen en un entorn desconegut i advers -a vegades fins hostil- per circumstàncies d’algunes de les quals no es poden -ni nosaltres ens podem- sentir responsables, però que ha de ser superades per esdevenir ciutadans de ple dret, amb un repte que compartim i que és el de prosperar amb una pau desitjable i, si pot ser, fent-los participar en projectes de futur que inclouen també reivindicacions nacionals, culturals, de benestar social: un futur més equitatiu per a tots.
Va ser, precisament, la presència del desconegut el que em va fer dubtar de publicar la foto, podia ser considerada una intromissió en la intimitat de l’home? Vaig decidir fer-ho per més d’una raó: primer, per que el meu objectiu era el grafit i el que tenia de suggeridor; en segon terme, que res no posava en qüestió l’actitud del personatge, ni mostrava cap tret ofensiu... però -potser de manera inconscient- també hi vaig veure quelcom d’exemplar, i es que essent la foto feta al Poble Sec -al parc contigu a les populars Tres Xemeneies- podia haver estat presa en qualsevol lloc del món, amb la qual cosa situava aquest bocí de l’entranyable barri barceloní en un univers que pertany a totes les ètnies i nacions.
Si algú, encuriosit, vol veure aquesta fotografia, només ha de seguir aquest enllaç: http://www.bdebarna.net/v2/mapa.php?mapa_id=50&historia=197
Fa temps vaig copsar una imatge que, a més de trobar-la estèticament interessant, em va semblar particularment expressiva, ja que mostrava una pintada de bona factura, amb interès cal·ligràfic evident i una composició impecable, per altra part obria interrogants que sempre m’he formulat: l’autor era estranger?... empra l’anglès per dotar d’universalitat de la seva obra?... prescindeix conscientment de la llengua catalana?... (el mateix podríem dir si és castellanoparlant) i, si ho fa, ho fa empès per una mena de provincianisme de curta volada?
Al grafit s’hi afegia la presència humana: un home d’ètnia asiàtica, tant podia ser pakistanès com hindú –no estic en condicions de distingir-ne els trets- que sumava a l’escena el factor, creixent a les nostres ciutats i pobles, de la incorporació a la nostra societat de persones que s’endinsen en un entorn desconegut i advers -a vegades fins hostil- per circumstàncies d’algunes de les quals no es poden -ni nosaltres ens podem- sentir responsables, però que ha de ser superades per esdevenir ciutadans de ple dret, amb un repte que compartim i que és el de prosperar amb una pau desitjable i, si pot ser, fent-los participar en projectes de futur que inclouen també reivindicacions nacionals, culturals, de benestar social: un futur més equitatiu per a tots.
Va ser, precisament, la presència del desconegut el que em va fer dubtar de publicar la foto, podia ser considerada una intromissió en la intimitat de l’home? Vaig decidir fer-ho per més d’una raó: primer, per que el meu objectiu era el grafit i el que tenia de suggeridor; en segon terme, que res no posava en qüestió l’actitud del personatge, ni mostrava cap tret ofensiu... però -potser de manera inconscient- també hi vaig veure quelcom d’exemplar, i es que essent la foto feta al Poble Sec -al parc contigu a les populars Tres Xemeneies- podia haver estat presa en qualsevol lloc del món, amb la qual cosa situava aquest bocí de l’entranyable barri barceloní en un univers que pertany a totes les ètnies i nacions.
Si algú, encuriosit, vol veure aquesta fotografia, només ha de seguir aquest enllaç: http://tinyurl.com/3bwyo7k
Pere Castaño, gràcies pel teu comentari. No crec que l'autor fos estranger --però tampoc hi posaria la mà al foc. Vull dir que encara que fos d'aquí, l'escrit en anglès no em resulta estrany. És la "globalització". Per una banda es critica ferotgement els Estats Units, però per una altra tothom acaba fent el que es fa en aquell país. I em fa l'efecte que el grafit ha agafat volada i categoria d'art de carrer als EUA.
Publica un comentari a l'entrada