dimecres, 17 de novembre del 2010

So many things...

En una samarreta que vaig comprar fa gairebé vint anys en una llibreria de vell de Nova York, i que encara conservo, es veu una figura que carrega una pila enorme de llibres i unes lletres que diuen "So many books, so little time". Un dia se'm va acudir d'escriure aquesta frase a google i vaig trobar-me una botiga en línia on venien la meva samarreta! (i una altra que faria les delícies de l'autor del Diari d'un llibre vell)


Ves per on, després de tants anys m'he assabentat que tinc una samarreta d'Edward Gorey (1925-2000), escriptor i il·lustrador que va ser un mestre de l'humor macabre. Llàstima que la tinc ja molt gastada i només me la poso per casa.

Avui dia, que no cal ser una persona rica per poder tenir moltes coses, es podrien fer multitud de variacions sobre el text de la samarreta, segons els desitjos de cadascú. És cert que hi ha tants de llibres per llegir i tan poc temps, però també hi ha molts llocs per visitar, moltes pel·lícules per veure, molts concerts per escoltar, molts plats per provar... i molt poc temps per poder fer tot això.

M'agradaria no tenir res a fer per poder fer moltes coses, per tenir temps. Cada cop que obro la bústia de correu i veig aquell bé de deu d'informació sobre activitats de tota mena, em queda un regust amargant en veure tot el que m'estic perdent. El mes de novembre, especialment, amb la celebració de la Setmana de la Ciència, rebo informació d'un munt d'activitats, i no únicament a Barcelona. Malauradament la majoria de les invitacions que rebo acaben a la paperera; a la real, si són invitacions rebudes per correu postal, o la virtual, si són invitacions rebudes per correu electrònic.

De vegades m'agradaria anunciar-les en el bloc perquè en pogués gaudir la gent que disposa de temps. En alguna ocasió ho faig, però si ho fes sempre això, més que un bloc més o menys personal, esdevindria un tauló d'anuncis i no era aquesta la meva intenció quan vaig començar-lo.

Malgrat que l'anunci potser ja no estigui a temps d'atreure ningú, no puc estar-me d'informar sobre l'activitat que, un cop més, es durà a terme en el mercat  de Les Corts amb motiu de la Setmana de la Ciència.

Dijous 18 de novembre 2010, en el mercat hi haurà un taller pràctic (dues sessions, una a les 10.15 i una altra a les 12.00) de cuina, amb explicacions sobre la base científica dels plats que es preparin, les seves propietats, etc. i amb un tast . Enguany, Any Internacional de l'Apropament de les Cultures, es prepararan quatre plats d'orígens ben diversos: l'Europa mediterrània (polenta), el nord d'Àfrica (tagín de pollastre), Àsia (dumplings/farcellets fregits) i Amèrica del Sud (dolç de tapioca amb fruita tropical).

Com a novetat, enguany tindrem el complement d'una sessió de cinefòrum a la tarda. A les 18.30, en el Centre Cívic Les Corts (c/ Dolors Masferrer 33-35, Barcelona; aforament limitat a 147 persones), es projectarà el film Tortilla Soup, que serà presentat per la seva directora, Maria Ripoll. Després de la projecció hi haurà un col·loqui.

Volia posar  aquí el tràiler de Tortilla Soup, però m'ha semblat més interessant aquesta entrevista feta per al programa Cinema3 de TV3:



Aquestes activitats estan coorganitzades pel Consell per a la Igualtat de les Dones de les Corts i l'Associació Catalana de Comunicació Científica, amb el suport del Mercat de les Corts, la FECYT i el Ministerio de Ciencia e Innovación.

3 comentaris:

Ferran ha dit...

Aixó que comentes al principi, jo crec que ens pasa a molta gent,volem fer més coses, peró per temps o altres incovenients no es poden realitzar. Jo intento no pensar en las coses que no puc fer i disfrutar de les que faig,al igual que no penso massa en el futur, aplico una frase que em funciona bastant bé, "mañana puede ser mejor,pero no te olvides de disfrutar hoy".
El tema de les Corts, es curiós, encara que jo necessitària veritables cursets de cuina.. i ara diré un comentari políticament incorrecte, no crec massa en cap discriminació positiva, i en el tema de la dona tampoc, crec que al final provoca que els seus asoliments no tinguin la credibilitat que han de tenir, les persones siguin home o dona han de estar en els puestos per la seva valua no per el seu sexe (paritat), encara que aixó seria un altre tema. Penso que aixó es una questió de educació, i veint el que veig per instituts... em preocupa molt, i d'aixó no es parla.

La lectora corrent ha dit...

Ferran, jo també crec en el "carpe diem", agafa allò que de bo té el present.

Aquesta activitat de ciència i cuina que es fa al mercat és una manera d'apropar la ciència a la gent que no s'interessa per la ciència, segurament perquè la veuen com una cosa distant i avorrida. Volem mostrar que la ciència és present en la vida quotidiana. I no es fa pensant només en dones, sinó en qualsevol persona que un dijous al matí vagi al mercat o hi passi pel davant (hi ha una paret de cristall i des del carrer es veu) i senti curiositat pel que estan fent aquelles dues persones davant dels fogons.

La darrera part del teu comentari mereix una resposta més llarga que faré en algun moment.

Xavier Caballé ha dit...

Quanta veritat resumida en una única frase: molts llibres i molt poc temps.