És ben diferent l'origen del nom de la nistatina, un antibiòtic antifúngic, és a dir, que s'empra per a les infeccions causades per fongs, no pas per bacteris, contra els quals és completament inactiva. És el primer antibiòtic antifúngic que es va aïllar, i va ser descobert el 1949 per dues investigadores nord-americanes: Rachel F. Brown (1898-1980) i Elizabeth L. Hazen (1885-1975), que en principi el van anomenar fungicidina. Tanmateix, després li van canviar el nom per recordar el centre on s'havia fet la descoberta. El nom anglès actual és nystatin que ve de New York State Department of Health (Departament de Salut de l'Estat de Nova York). En català s'anomena 'nistatina'.
La troballa de Brown i Hazen no va ser fruit de l'atzar, sinó d'un treball de cribratge entre molts compostos químics obtinguts a partir de microbis. Quan va començar-se a aplicar la penicil·lina, que era un producte del metabolisme d'una floridura, es va pensar que a la natura hi devia haver molts altres compostos amb poder antibiòtic, entre els quals potser n'hi hauria que serien efectius contra els fongs. La nistatina, van obtenir-la a partir d'una nova espècie de bacteri del gènere Streptomyces, que es troba principalment en el sòl, i que comprèn altres espècies que produeixen antibiòtics com ara l'estreptomicina, l'actinomicetina, la clorotetraciclina o la neomicina. Aquella espècie de bacteri van anomenar-la Streptomyces noursei, perquè van obtenir-la d'una mostra de terra agafada en el jardí d'una família amiga de Hazen que es deien Nourses de cognom.
Rachel F. Brown i Elizabeth L. Hazen |
La descoberta d'aquestes dues pioneres de la lluita contra les infeccions fúngiques amb productes antibiòtics va ser molt oportuna. Si bé el desenvolupament i aplicació dels "altres" antibiòtics (els que eliminen els bacteris), especialment els anomenats "d'ampli espectre" (els que són eficaços contra molts bacteris), va produir resultats espectaculars en la lluita contra les infeccions bacterianes, va tenir com a conseqüència l'augment de les infeccions fúngiques. Això s'explica perquè els antibiòtics d'ampli espectre maten moltes espècies de bacteris, no únicament les que causen la infecció. És com si llencéssim una bomba per matar un batalló enemic que es trobés en un lloc on hi hagués també molta altra gent. La bomba no discriminaria i els mataria tots. I en el nostre cos hi ha molts més bacteris beneficiosos que no pas perjudicials. També tenim fongs, que normalment no causen cap perjudici i van fent la viu-viu. Si desapareixen els bacteris o les seves poblacions disminueixen molt, els fongs aprofiten l'oportunitat per fer-se els amos. Els fongs també poden proliferar en persones immunodeprimides (per exemple, malaltes de sida o de càncer, o que segueixen un tractament per evitar el rebuig després del trasplantament d'algun òrgan).
Cultiu de Candida albicans |
L'any 1952 van sol·licitar la patent de la nistatina i el mètode per produir-la. En expirar la patent, els beneficis que va produir ultrapassaven els 13 milions de dòlars, que les dues investigadores van donar a una fundació que subvenciona la recerca científica innovadora (Research Corporation for Science Advancement). La meitat d'aquells diners no tenien cap destinació específica i l'altra meitat es destinaria a beques i subvencions en l'àmbit de les ciències de la vida.
Rachel F. Brown, una de les dues dones que van descobrir la nistatina, va néixer el 23 de novembre de 1898. Val la pena aprofitar la data per recordar la descoberta que ella i la seva col·lega Elizabeth L. Hazen van fer.
Bibliografia:
Wainwright M (2008) Some highlights in the history of fungi in medicine -- A personal journey. Fungal Biology Reviews 22:97-102
Hazen EL, Brown R (1951) Fungicidin, an antibiotic by a soil actinomycete. Proc. Soc Exp Biol Med 76:93-7
Foto de les dues investigadores: Wadsworth Center (New York State Department of Health)
Foto de Candida albicans: CDC/Dr. William Kaplan [Public domain], via Wikimedia Commons
2 comentaris:
M'ha encantat el teu escrit, en el meu mon que traballo estic rodejada de fàrmacs i malalties i la hª de la istatyna no la coneixia
Gràcies
Mercè
L'origen dels noms dels medicaments de vegades és molt curiós. De fet, sempre que cal inventar nom per a alguna cosa els resultats poden ser enginyosos, divertits o ridículs.
Publica un comentari a l'entrada