Fa un parell d'hores que en Lluís és en el seu despatx assegut davant la taula de treball, amb la mirada clavada en els telèfons: el fix i el mòbil, que ha deixat l'un a costat de l'altre. No pot concentrar-se en la seva feina. Anit, a casa, tampoc va poder preparar aquell report que Mossèn Pere li havia demanat sobre el desenvolupament de la catequesi a la parròquia els darrers cursos. Va passar-se més d'una hora davant l'ordinador i no va escriure-hi més que unes poques línies. El seu cap era en un altre lloc. Com ara. Aquest matí, la Montserrat ha de recollir les anàlisis. Ja hi deu haver anat? Si ja hi anat, què espera a trucar-li? Potser no té bones notícies? Fa dies que imagina el plaer de sentir la veu de la Montserrat que li diu: "Ha sortit positiu!" Però qui sap; si bé té moltes probabilitats que sigui així, sense les anàlisis no es pot saber.
De sobte, els seus pensament queden interromputs per l'al·leluia que sona en el mòbil (en Pep és molt distret i va triar aquest to per si mai s'oblida de desconnectar el mòbil abans d'anar a missa). És la Montserrat: "Lluís, bones notícies!! Ha donat positiu! Aquesta nit ho celebrarem. No t'oblidis de passar per la farmàcia a comprar condons. Jo he d'anar a l'ambulatori perquè em facin les primeres receptes de retrovirals."
En Lluís obre un calaix. En treu un sobre i un llibre. El sobre conté la carta que la Montserrat va rebre de l'hospital on van operar-la d'aquella fractura oberta de la tíbia; es va complicar i van haver de fer-li una transfusió. Li comunicaven que es posés immediatament en contacte amb l'hospital. Per un error humà en el banc de sang, no s'havia retirat una bossa que havia donat positiu en les anàlisis de la sida, i la probabilitat que ella hagués resultat infectada eren altes.
El llibre és una edició en anglès --l'única que ha pogut aconseguir i d'estranquis, a través d'un contacte de mossèn Pere en el Vaticà, perquè encara no és a la venda-- de l'obra que ha escrit Benet XVI: Light of the World, la llum del món. Hi té marcada la pàgina on el sant pare justifica l'ús del preservatiu. Si una prostituta pot demanar al client que es posi un condó per evitar el contagi de la sida, més motiu tindrà una parella casada i catòlica practicant. O no?
3 comentaris:
Genial!!!!
una abraçada Mercè
un bon relat. Tot hi que l'església ESTIGUI en contra hi habent obert una mica la mà en cara queda molt.
Mercè
Gràcies pels vostres comentaris. Se'm va acudir després de llegir la notícia sobre Benet XVI i els preservatiu i tot recordant una novel·la molt divertida de David Lodge que he llegit fa un parell de setmanes (la comentaré algun dia).
Publica un comentari a l'entrada