A més de les vinyetes i historietes sense paraules en els diaris i de les il·lustracions per a articles, Krhan havia il·lustrat nombrosos llibres infantils, alguns dels quals havia publicat en col·laboració amb la seva dona, l'escriptora María Luz Uribe. Recentment havia muntat la Krahnfactory, per fer contes animats i audiovisuals.
Aquesta tarda, l'Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra, retrà un homenatge a Krahn, que tan vinculat va estar amb el món de la comunicació científica. Hi participaran: Fernanda Krahn Uribe, filla del dibuixant, professora de llengua espanyola i novel·lista; David Jou, físic i poeta que tenia alguns punts en comú amb Krahn (sitgetans els dos, l'un de naixement i l'altre d'adopció; i la col·laboració en una exposició de poesia i dibuix sobre temes de ciència); i Vladimir de Semir, periodista que va ser l'ànima d'aquell malaguanyat suplement de ciència de La Vanguardia i és director de l'Observatori de la Comunicació Científica.
Tot i que sóc sòcia de l'Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) des dels seus inicis --el 1990-- havia oblidat completament que el primer dibuix que simbolitzava la nostra associació --que en un principi es deia Associació Catalana de Periodisme Científic-- el va fer Krahn, suposo que a petició de Vladimir de Semir, que en va ser el primer president. En algun moment devia substituir-se pel símbol que es pot veure en aquest bloc en l'enllaç a l'ACCC, amb el globus terrestre i unes línies que semblen la lletra c de catalana, ciència i comunicació. Crec que hauríem de recuperar aquell dibuix de Krahn. Seria el millor homenatge que l'ACCC podría fer-li.
Informació sobre l'acte d'avui:
Homenatge a Fernando Krahn
Lloc: Auditori del Campus de la Comunicació
Universitat Pompeu Fabra
C Roc Boronat 138
Barcelona
Dia i hora: 2 de novembre 2010, a les set del vespre.
4 comentaris:
Jo era un fan de'n Krahn. No em perdia les tires del suplement de la Vanguardia. Diria que vaig guardar alguns dels seus dibuixos, però després de varis trasllats no sé on poden haver anat a parar.
Aquesta tarda, si acabo a temps alguns encàrrecs, miraré d'anar al homenatge.
Gràcies
Finalment he pogut anar a l'homenatge. Ha estat una delícia. A més he pogut gaudir de un parell de pel·lícules inèdites per a mi i visionar moltes de les seves il·lustracions. Algunes les recordava dels dramagrames de la Vanguardia. I també he pogut conèixer una mica com era ell.
Gràcies un altre cop, Mercè.
Una forta abraçada
Jo també m'ho vaig passar molt bé veient aquelles pel·lícules amb els seus dibuixos i el documental de la UPF. Per cert, m'agrada coincidir amb David Jou pel que fa a la tendresa dels dibuixos de Krahn.
Si hagués vist el teu post amb més antelació t'hauria dit de trobar-nos, però quan et vaig comentar havia de marxar i no hauria pogut veure la teva resposta :o(
Un altra cop serà!
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada