Si s'escampen molt i les seves colònies són tan grans, el nombre d'individus de cada generació deu ser també molt gran. Podrien usar-les per preparar un plat com aquest:
Potser semblen frijoles, però no ho són. Es tracta d'escamoles, larves de la formiga Liometropum apiculatum. Una exquisidesa de la cuina mexicana.Foto: M. Piqueras
3 comentaris:
N'has menjat?
A mi em faria una mica de cosa...
Els vaig tastar. Embolicats en una 'tortilla' i amb acompanyats d'una salsa, i sense pensar massa què hi havia dins, els vaig trobar bons, però no em van entusiasmar.
Aquesta angúnia que ens fa menjar segons quines menges té una base cultural. Menjar insectes sencers torradets com els 'chapulines', o larves d'altres insectes, com els 'escamoles' o els 'chinicuiles', no ha de ser molt diferent a menjar camarons petits d'aquells que de vegades gairebé es poden menjar sense pelar. Tant la coberta dels camarons i gambes com la dels insectes està feta de quitina. Per què hauria de fer-nos angúnia menjar o xupar la d'un insecte i, en canvi, després de pelar unes gambes ens llepem els dits i la mateixa clofolla?
I tant... tens tota la raó del món...però fa cosa així d'entrada.
Publica un comentari a l'entrada