Una mica de desordre

Ho reconec: sóc una mica desordenada. No, una mica, no; sóc bastant desordenada. Potser fins i tot en sigui molt. El meu desordre té dues causes: a) que sóc com una formiga, que tot ho guardaria; i b) que no sé ordenar les coses. Em passo moltes hores intentant posar ordre als meus papers, llençant-ne moltíssims (no sé si deu haver-hi a l'escala cap veí o veïna que baixi tant de paperam com jo al contenidor) i tractant de classificar allò que decideixo conservar. És inútil, però: els papers arriben a casa a una velocitat més gran de la que se'n van.

I els llibres? Ja no sé on posar-los. Estic considerant instal·lar un moble llibreria d'aquests que són dobles, una llibreria corredora, que no ocupa tot l'espai, davant d'una altra que és la que va fixada a la paret. Com les que tenen en algunes llibreries. Les he vistes a Jaimes, i també les tenien així a la Llibreria Francesa (tancada ja fa anys).

De tota manera, i malgrat el meu sentiment de desordre i de manca d'espai per guardar les coses, de tant en tant faig algun descobriment que em fa pensar que no n'hi ha per tant. Fixeu-vos en aquesta finestra:


La foto està presa a Brussel·les el juliol de 2006, en una plaça en el barri "europeu", prop de la rue Belliard. la finestra que es veia a l'esquerra d'aquesta era semblant. En realitat, de desordre no se'n veu molt, només piles de llibres. De vegades, el meu desordre també és així: piles ben fetes de llibres, de revistes o de papers, que no sé on col·locar.

Això que vaig veure fa tres dies sí que es pot dir qur és desordre:


El lloc: un quiosc de diaris i revistes a costat del mercat de Collblanc, a l'Hospitalet. Espero que el meu desordre no arribi mai a aquest extrem.

Fotos: M. Piqueras