Ferragosto ve del llatí Feriae Augusti, segons llegeixo en la versió en línia del Vocabolario etimologico della lingua italiana d'Ottorino Pianigiani. Eren uns dies de descans introduïts per l'emperador August durant els quals la gent es divertia i s'intercanviaven regals. Durant aquestes festes, en tot l'imperi es feien carreres de cavalls i altres animals de tir. És el nom amb què encara s'anomena a Itàlia el 15 d'agost .
He passat el Ferragosto a Itàlia en diverses ocasions. En fa molts anys, d'això, i no sé si els costums hauran canviat, però el 15 d'agost i els dies propers les ciutats eren desertes. Moltes botigues que no feien vacances tancaven aquells dies. Tothom anava a la platja o d'excursió, la gent fugia de les ciutats. Deien que també eren els dies més calurosos de l'estiu.
Sobre la calor, recordo ara la paraula italiana que he rebut aquest matí per correu electrònic: canicola, una paraula que també tenim molt semblant en català (canícula) i amb un significat gairebé idèntic. En català, segons el DIEC, és "Període d’unes quatre a sis setmanes que comprèn una part del juliol i gran part de l’agost, durant el qual sol fer molta calor." El diccionari Zingarelli italià no fila tan prim i diu que és el "període més calorós de l'estiu" i també l'equipara a molta calor.
He trobat curiosa l'etimologia de la paraula canicola /canícula. Ve del llatí i literalment vol dir "gos petit", que era el nom que rebia Sirius, l'estrella de més gran magnitud aparent de la constel·lació Canis major (Ca major). I escric "aparent", perquè en realitat no és una estrella el que veiem, sinó dues, que es mantenen molt properes per la força gravitatòria: és el que es coneix com una estrella binària. A més, és també una de les estrelles més properes, situada "només" a 8,6 anys llum de la Terra. Els grecs associaven Sirius amb la calor extrema de l'estiu i d'aquí és d'on deu venir això de canícula.
A Catalunya hi ha el Firagost, que són unes festes que celebren a Valls aquests dies. Em pensava que podrien tenir un origen semblant al Ferragosto italià, però les de Valls són d'una tradició molt recent, comencen el 1955. Coincideixen només en el nom i en les dates.
Enguany, això de la canícula típica d'aquests dies no es compleix, si més no a Barcelona. El dia és assolellat, però la temperatura és suau i fa vent. S'està bé a l'aire lliure i el sol no pica. Cal no baixar la guàrdia, però; aquests dies poden ser els de cremades més fortes pel sol.
3 comentaris:
Segons la wikipedia en anglès en diuen "dog days" a la canícula. Sembla ser que l'origen és semblant (canviant el "cane" pel "dog").
Mercè, m’ha encantat aquesta entrada, sobretot perquè desconeixia l’etimologia d’una paraula que sempre m’ha agradat: canícula, tot i que la canícula en si mateixa ens fa patir prou.
Contràriament al que comentes sobre les temperatures més aviat suaus de Barcelona en aquesta festivitat, a Itàlia (si més no a l’illa de Sardenya) ens moríem tots plegats. Mai no havia estat a l’illa en agost i, veritablement, procuraré que no es repeteixi l’experiència. Semblava que, almenys a l’Alguer, la gent sortís de sota les pedres (o directament dels nuraghi): gent, gent, i més gent, amb aquella actitud gregària que caracteritza negativament els italians. La mar envaïda, les poblacions costaneres envaïdes, crits, sorolls, carrers impracticables. I sí, tot sota la canícula. Maledetto ferragosto!
A Jordi:
Desconeixia això del "dog days", gràcies per la informació complementària.
A Montse:
La primera vegada que vaig anar a Sardenya va ser a l'agost, però va ser a començament de mes i els dies eren si fa no fa igual de calurosos que a Barcelona. Això del temps és molt variable, tot i que, mirant períodes grans d'anys, sembla ser que les temperatures més altes solen ser a l'agost. Pel que expliques, veig que a Itàlia segueixen el costum d'anar "al mare" pel Ferragosto.
Publica un comentari a l'entrada