dissabte, 23 d’agost del 2008

L'església del Record (o de la Memòria)

El seu nom original alemany és Kaiser-Wilhelm-Gedächtniskirche. Potser la traducció més correcta sigui "església en memòria del kàiser Guillem", però m'agrada més anomenar-la "església del Record", com he vist en alguns llocs (la guia Michelin francesa, per exemple, l'anomena église du Souvenir). Perquè allò que avui dia recorda és la segona guerra mundial, més que no pas el kàiser i les seves gestes.

El 22 de març de 1891 es va posar la primera pedra d'aquesta església neoromànica que va inaugurar-se l'1 de setembre de 1895. La construcció va ser molt més ràpida que la de la majoria d'esglésies, però la seva vida també va ser molt més curta: l'abril de 1945 va quedar completament destruïda pels bombardejos fets sobre Berlín. Completament, no; en va quedar el campanar escapçat. Abans de la destrucció feia una alçada de 113 metres; actualment en fa 68. Veient les restes del campanar, amb aquell gruix de parets, s'entén que, tot i quedar bastant malmès, pogués resistir:


La nova església va construir-se encara mé ràpidament: se'n va posar la primera pedra el 9 de maig de 1959 i va ser consagrada el 17 de desembre de 1961 (el campanar, uns mesos abans). El conjunt de les dues esglésies és un dels símbols del Berlín actual; simbolitza també el cost d'una guerra i, per al poble alemany, és el memorial de la reconciliació.

Ara, el campanar vell està en perill. El fred de l'hivern berlinès, que congela l'aigua que es filtra per els esquerdes dels murs conservats, i la vibració del trànsit, que és intens en aquella zona, fan que es vagin desprenent trossos de la façana, amb perill per als vianants. Reparar la torre, però, és car. L'Oficina de Desenvolupament Urbanístic de Berlín calcula que caldran més de quatre milions d'euros. L'Ajuntament berlinès, tot i tenir deutes per més de 60.000 milions d'euros, podria destinar-ne un milió i mig per a les obres de reparació de la torre. Però encara en faltarien més dos milions i mig (menys perquè ja s'han recollit donatius per un import de gairebé mig milió.

Si aneu a Berlín i visiteu aquest indret, deixeu-hi unes monedes o algun bitllet. Esperem que la restauració pugui realitzar-se i aquest campanar truncat continuï essent durant molt de temps un record d'allò que mai no hauria de passar: l'enfrontament armat entre pobles.

Fotos: M. Piqueras, març 2008