Si uno piensa que todo el proyecto ha costado 17 millones de euros, esto es: medio millón menos de lo que cuesta un kilómetro de línea de AVE; y si uno piensa también que, con el empleo de un dinero semejante en el futuro de la ciencia, el futuro laboral de muchos de estos jóvenes quedaría asegurado durante un puñado de años, podemos decirnos:¿por qué no le quitamos un par de kilometrillos al próximo AVE en beneficio de la ciencia española?Aquest fragment pertany a una entrada del blog que l'escriptor Javier Reverte va escriure a bord del vaixell oceanogràfic Hespérides, els dies que va viatjar amb l'equip de recerca del projecte Malaspina, una expedició de circumnavegació per a l'estudi del canvi climàtic i l'exploració de la biodiversitat marina. El joves a què es refereix Reverte són investigadors i investigadores que no tenen encara un lloc fix de treball en el món de la recerca i que no és fàcil que el tinguin en els propers anys, atesa la dràstica reducció dels pressupostos per a la ciència. El va citar Carlos Duarte, que va parlar de l'expedició Malaspina, que ell va dirigir, en la celebració del Dia de la Terra que l'Institut d'Estudis Catalans va avançar al 19 d'abril.
Carlos Duarte i el vaixell oceanogràfic Hespérides |
Els objectius d'aquesta expedició eren diversos:
- Generar un inventari de l'impacte del canvi global en l'ecosistema oceànic i explorar la biodiversitat marina, especialment en els fons oceànics.
- Crear lideratge i plataformes de cooperació en la comunitat científica oceanogràfica de tot l'estat.
- Formar una nova generació dedicada a la recerca oceanogràfica que tingui una perspectiva global del funcionament dels ecosistemes marfins
- Celebrar l'Any Internacional de la Biodiversitat (va tenir lloc el 2010, el mateix any que va començar l'expedició) i el 200è aniversari de la mort d'Alessandro Malaspina (1810), que va dirigir la primera expedició científica espanyola de circumnavegació.
- Difondre a la població els aspectes esmentats perquè entengui la importància i conveniència de l'exploració de la biodiversitat marina.
Y me da por hacer cálculos locos: si mis cuentas no salen mal, este tren, lanzado a 240 kilómetros por hora, tarda un minuto en recorrer cuatro kilómetros, lo que significa que un kilómetro es recorrido en 15 segundos. Y si con lo que cuesta un kilómetro de AVE se hace un Malaspina, ¿no regalaríamos con gusto cada uno de nosotros 15 segundos de toda nuestra vida por darle a la ciencia un empujón de muchos años?. Por mi parte, acabo de firmar el donativo, aunque mi cálculo no sea otra cosa, en buena medida, que una aporía.Segurament que sí, que moltes persones regalaríem quinze segons de la nostra vida si així poguéssim contribuir al desenvolupament científic i tecnològic (sempre que no els invertissin en recerca militar).
2 comentaris:
Aquests exemples sempre són demagògics. Quant va costar l'expedició Malaspina, i a quants malalte podriem ajudar, etc etc...?
Encara que sigui molt fort dir-ho, i que ningú no ho digui perquè queda malament, crec que hauriem de revisar i molt les inversions i les despeses que es fan en ciència, mirant-ne el retorn real (no només econòmic). He estat avaluador de projectes i sé de què parlo.
Claudi, com deia un poeta castellà (Campoamor, em sembla), "todo es según el color del cristal con que se mira". Però hi ha un fet evident: que els països líders en economia ho són també en recerca. Això no vol dir que tota la recerca que es fa --aquí i en altre llocs-- mereixi ser finançada.
Quant al retorn, estic d'acord que no s'ha de considerar només l'econòmic. De fet, és un aspecte en el qual vaig insistir en aquell consell social que el CIRIT va organitzar quan es va dissenyar el pla de recerca actual (però no sé si em van escoltar).
Projectes com l'expedició Malaspina són d'aquells als quals potser molta gent no vegi un retorn real immediat o a curt termini o que serveixi per anar més enllà d'establir un cens de la vida marina. Tanmateix, l'estudi de les variables oceàniques i de la diversitat marina por aportar moltes claus a l'estudi del canvi climàtic i pot tenir aplicacions diverses en el futur. Hi ha moltes recerques que en el passat es van considera inútils, que a la llarga han servit de mol i fins i tot han obert les portes a nous camps de la ciència.
Per altra banda, veient el que s'ha fet a Espanya amb la construcció de l'alta velocitat, aeroports i altres equipaments que finalment no han servit de res, penso que molts milions podrien haver tingut altres destinacions més útils. Clar que no deuen pensar el mateix els que han treballat en aquestes construccions i que altres persones tindrien altres prioritats que no serien la recerca.
Publica un comentari a l'entrada