Ja l'any quaranta dels meus anys
jeu fosc a dues carboneres,
ribotat. El munt d'encenalls
se l'han partir la marmanyera
memòria, la mentidera,
i l'oblit, el drapaire mut.
L'una en farà curtes fogueres,
l'altre, caliu d'inquietud.
Si Ferrater als quaranta anys ja creia que la memòria era una mentidera, què no em deu semblar a mi, que tinc els quaranta ja tant lluny?
Foto de FreeFoto.com, llicència Creative Commons 3.0
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada