Els "hórreos" i les matemàtiques

M'agraden els hórreos, aquests graners construïts damunt d'uns pilars per impedir que els animals (especialment rates i ratolins) hi puguin accedir i també per preservar els aliments de la humitat. Els que més conec són els gallecs, generalment no molt grans (els hórreos de Carnota o el d'Araño en són excepcions), de planta rectangular i estreta, amb teules a la coberta, i amb obertures que permeten la ventilació del seu interior, i que es fan servir per emmagatzemar-hi el blat de moro. La majoria d'hórreos que he vist eren de granit o algun altre tipus de pedra del país, però se'n fan també en fusta. I és un tipus de construcció per guardar els cereals que no és exclusiva del nord de la península Ibèrica; n'hi ha a llocs tan allunyats com la península de Kamchatka, el Japó, l'Àfrica subsahariana o els sud-est asiàtic. A Europa, també se'n poden veure als Alps, als Balcans i en països escandinaus.

Entre les fotos fetes pel meu pare que el meu germà Joan va digitalitzar, n'he trobat aquesta d'un hórreo del poble de Poio. No hi posa la data, però ha de ser de la dècada de 1950, en què el meu pare viatjava molt a Galícia per motius de feina i de vegades fins i tot s'hi quedava setmanes. 

Hórreo de Poio (Pontevedra), en la dècada de 1950

Aquest altre hórreo no sé de quin any deu ser, però la foto és molt més recent. Vaig fer-la el 2008, a Sada (A Coruña), en la part alta del poble. És un dels pocs hórreos de fusta que he vist.

Hórreo de fusta a Sada (A Coruña)

Tradicionalment, els hórreos tenien ranures a la part inferior, però en moltes restauracions d'hórreos antics es va optar per tapar-les. Això va ser un error, segons indica un estudi realitzat per investigadors de la Universitat de Vigo, que s'ha publicat a la revista Energy and Buildings. Els autors de l'estudi, fent servir sensors de la humitat i la temperatura, van obtenir un registre dels valors i variacions i després van treballar amb un model matemàtic que tenia com a referència equacions de mecànica de fluids.

La manca de forats en el terra fa que augmenti la temperatura a l'interior de l'hórreo. Això pot semblar positiu per a l'assecament de les panotxes. Si la temperatura augmenta massa, però, el blat de moro comença a absorbir humitat de l'ambient, cosa que afavoreix la proliferació de bacteris que el faran malbé. El terra amb forats, en canvi, augmenta l'eficiència de la ventilació i les temperatures màximes internes no són tan elevades.

El mateix model matemàtic justifica el costum tradicional d'obrir les portes dels hórreos per millorar-ne la ventilació en les hores de sol durant els mesos d'emmagatzematge (setembre a maig). Esperem que a cap altre restaurador d'hórreos se li acudeixi de tapar els forats del terra. Molts costums que tenien els humans i que ara es va sabent que tenen un fonament científic són fruit de l'experiència i, com se sol dir, l'experiència és la mare de la ciència.

Per saber-ne més:
- Las matemáticas confirman la eficiencia de los hórreos con ranuras, Agencia SINC, 20.02.2012
- The influence of slotted floors on the bioclimatic traditional Galician agricultural dry-store structure (hórreo), per Saa C, Míguez JL, Morán JC, Vilán JA, Lago ML, Comesaña (Malauradament, sense una subscripció personal o institucional només és possible llegir-ne el resum. Una llàstima, perquè les il·lustracions són molt interessants. Però l'editorial és una d'aquestes que fan el gran negoci amb la recerca que sovint està pagada per institucions públiques.)

Foto de l'´hórreo de Poio: S. Piqueras (dècada de 1950)

Foto de l'hórreo de Sada: M. Piqueras (juliol 2008)