Entre les fotos fetes pel meu pare que el meu germà Joan va digitalitzar, n'he trobat aquesta d'un hórreo del poble de Poio. No hi posa la data, però ha de ser de la dècada de 1950, en què el meu pare viatjava molt a Galícia per motius de feina i de vegades fins i tot s'hi quedava setmanes.
Hórreo de Poio (Pontevedra), en la dècada de 1950 |
Aquest altre hórreo no sé de quin any deu ser, però la foto és molt més recent. Vaig fer-la el 2008, a Sada (A Coruña), en la part alta del poble. És un dels pocs hórreos de fusta que he vist.
Hórreo de fusta a Sada (A Coruña) |
La manca de forats en el terra fa que augmenti la temperatura a l'interior de l'hórreo. Això pot semblar positiu per a l'assecament de les panotxes. Si la temperatura augmenta massa, però, el blat de moro comença a absorbir humitat de l'ambient, cosa que afavoreix la proliferació de bacteris que el faran malbé. El terra amb forats, en canvi, augmenta l'eficiència de la ventilació i les temperatures màximes internes no són tan elevades.
El mateix model matemàtic justifica el costum tradicional d'obrir les portes dels hórreos per millorar-ne la ventilació en les hores de sol durant els mesos d'emmagatzematge (setembre a maig). Esperem que a cap altre restaurador d'hórreos se li acudeixi de tapar els forats del terra. Molts costums que tenien els humans i que ara es va sabent que tenen un fonament científic són fruit de l'experiència i, com se sol dir, l'experiència és la mare de la ciència.
Per saber-ne més:
- Las matemáticas confirman la eficiencia de los hórreos con ranuras, Agencia SINC, 20.02.2012
- The influence of slotted floors on the bioclimatic traditional Galician agricultural dry-store structure (hórreo), per Saa C, Míguez JL, Morán JC, Vilán JA, Lago ML, Comesaña (Malauradament, sense una subscripció personal o institucional només és possible llegir-ne el resum. Una llàstima, perquè les il·lustracions són molt interessants. Però l'editorial és una d'aquestes que fan el gran negoci amb la recerca que sovint està pagada per institucions públiques.)
Foto de l'´hórreo de Poio: S. Piqueras (dècada de 1950)
Foto de l'hórreo de Sada: M. Piqueras (juliol 2008)
Són construccions que també m'agraden. No n'he vist gaires. He anat a Galicia un parell de cops. Però els que he vist m'han captivat l'atenció.
ResponEliminaNo em vaig fixar si tenien les obertures tapades o no :o)
Gràcies per les explicacions
B7s
En les poques vegades que he anat a Galícia sempre m'han intrigat aquestes construccions. Estèticament no guanyarien cap premi de disseny, però la seva utilitat eren indubtables.Les "restauracions" tapant els forats inferiors han volgut donar-li un toc de modernitat i disseny i, una vegada més, s'ha demostrat que la experiència no entén de dissenys ni estètica.
ResponEliminaEn l'any 1986 vaig anar a un congres a Galicia. M'acompanyaven el meu marit, grec, i una amiga italiana. Mentres jo trevallava ells visitaven el pais. Al vespre em van explicar que havien vist unes construccions funeraries molt particulars.. Al final quan es van explicar mes vaig comprendre que eren horreos!!!
ResponEliminaSoc Imma l'amiga de Bologna
Jo també n'he vist a Astúries, que són més grans que els gallecs. Però va ser a Galícia que vaig entrar a dins d'un, que pertanyia a la casa rural on vam passar uns dies. Molt curiós. També diria que no tenia forats al terra!
ResponEliminaGràcies pels vostres comentaris.
ResponEliminaFra Miquel, jo tampoc m'he fixat si els que he vist de prop tenien obertures a la part inferior.
Xavi, alguns hórreos m'agraden molt, especialment els antics; no alguns més recents que sembla que hagin fet servir bigues de formigó per construir-los.
Imma (veig que al final te n'has sortit amb els comentaris), és lògic que un grec busqui el costat tràgic de les coses, oi?
Marta, els asturians tenen una planta que si no és quadrada, poc li deu faltar; són molt més amples.