Segons informen diversos mitjans de comunicació italians, el caos que s'ha produït a Roma a causa de la nevada del segle hauria pogut evitar-se si l'alcalde hagués recordat alguns coneixements científics que en un moment o altre segurament va aprendre (té un títol en ciències ambientals).
Aquest vídeo mostra el trajecte que fa un redactor de La Repubblica des de casa seva a la redacció romana del diari. La ciutat és completament deserta i només per un dels carrers per on circula es nota que hi ha passat la màquina llevaneus. En tot el trajecte només troba un cotxe de policia. Ni tan sols en la zona propera a la Stazione Termini han passat per retirar la neu i tirar sal per evitar el gel:
Després de les queixes que hi va haver per la manca de previsió de l'Ajuntament, l'alcade de Roma, Gianni Alemanno, va donar la culpa al cap de Protecció Civil perquè --segons l'alcalde-- va proporcionar-li una informació equivocada. Diu l'alcalde que les dades que va rebre de Protecció Civil parlaven d'uns probables 35 mil·límetres de neu per a divendres, dia que va caure la gran nevada. El responsable del Servei Meteorològic diu que la previsió que van fer s'ajustava al que després va passar, però creu que algú hauria hagut d'explicar-la.
Resulta que, segons el Servei Meteorològic, la precipitació que s'esperava podia ser d'entre 15 i 35 mil·límetres de pluja. L'alcalde va pensar que, encara que la temperatura fos molt baixa i en comptes de pluja caigués neu, dada la minsa precipitació que s'esperava, no era necessari fer preparatius especials.
Gianni Alemanno no deu haver vist mai neu? Ni es deu haver adonat mai de la diferència entre els volums d'una mateixa massa d'aigua segons sigui en forma de neu o en forma líquida? I no li val dir allò de "jo sóc de lletres", perquè el senyor Alemanno té un títol d'enginyeria industrial. El cas és que, segons llegeixo en diversos mitjans italians, els tècnics de l'ajuntament que normalment reben les previsions dels temps saben bé que 1 mil·límetre de pluja és equivalents a 1 centímetres de neu. Per tant, si s'esperaven de 15 a 35 mil·límetres de precipitació de pluja, la neu que podia caure era d'entre 15 a 35 centímetres.
Sobre els mitjans de comunicació i els dies de neu i fred, haurien de revisar una mica la terminologia. En el Telenotícies de dissabte, una noia ha repetit en diverses ocasions que la temperatura en un lloc que ara no recordo era de 8 "graus negatius". No és la primera vegada que sento a la televisió o a la ràdio això de "graus negatius". Però, poden ser negatius, els graus? Jo cec que no; un grau és una unitat de mesura de la temperatura i no és ni positiu ni negatiu. Hauria estat diferent si hagués dit "menys 8 graus". Però potser més clar seria dir "set graus sota zero".
I també he sentit dir, referint-se a alguna activitat que s'havia de fer a l'aire lliure, "si la meteorologia ho permet". La meteorologia és una ciència i no crec que permeti ni prohibeixi res. Em fa l'efecte que hauria estat més adient dir "si el temps ho permet" o "si les condicions meteorològiques ho permeten".
Una mica de ciència i una mica de llengua mai no van malament.
3 comentaris:
Ens falta dirigents científics, greument. Tanmateix, seria de segur un error del batlle? No existeix cap Secretària científic a l'ajuntament de Roma? Una comissió pels riscs naturals? No crec que Alemanno pugui tot saber i tot prevenir.
Crec que aquest cas és un exemple del que passa quan dos organismes que han de treballar coordinadament utilitzen unitats de mesura diferents. Estic segur que l'alcalde de Roma hagués posat la ciutat en alerta si li haguessin dit que s'esperaven gruixos de neu d'entre 15 i 35 centímetres, que és la manera que (almenys aquí) el servei meteorològic quantifica les seves previsions quan hi ha nevades. És el primer cop que sento parlar de mil.límetres de precipitació, normalment els meteoròlegs parlen de litres per metre quadrat. Això no excusa l'alcalde, naturalment.
Un altre d'aquests incidents, bastant conegut, és la pèrdua del Mars Climate Orbiter el 1999. El MCO era un satèl·lit de la NASA que es va acostar massa al planeta vermell en comptes de sobrevolar-lo a una distància prudencial, i va resultar destruït per l'atmosfera marciana. La investigació posterior va revelar que la causa fonamental del problema era que una part del software de control de la nau utilitzava el sistema mètric anglosaxó (polzades, peus, lliures) mentre que la resta del software treballava amb el sistema mètric decimal. Això afectava a les maniobres de correcció de trajectòria i al llarg del viatge es van anar acumulant errors en la posició real del satèl.lit que ningú va detectar (aqui entren en joc qüestions de la burocràcia interna de la NASA) i que van causar el desastre final perquè l'aparell estava 170 kilòmetres més a prop de la superfície del que s'imaginava l'equip que el controlava des de la Terra.
En tots dos casos els sobreentesos juguen una mala passada...
Olivier, pel que he llegit en algun diari italià, els meteoròlegs es lamenten que cap dels tècnics de l'Ajuntament "traduís" la previsió de precipitació que els va arribar dels meteoròlegs a través de Protecció Civil.
Joan, Tomàs Molina m'ha aclarit que, quan es tracta de precipitacions, un mil·límetre és el mateix que un litre per metre quadrat i que, normalment, els mil·límetres d'aigua són centímetres de neu. Gràcies per recordar-me aquell incident del satèl·lit de la NASA. Allò encara és més gros perquè tota la gent que hi intervenia eren científics i tècnics.
Publica un comentari a l'entrada