De tota manera, no cal ser prop de Fukushima perquè es produeixen anomalies en els éssers vius. A casa meva, que dista milers de quilòmetres d'aquella central nuclear, n'he detectat una fa pocs dies en un dels éssers vius que tinc a casa. Es tracta d'un Spathiphyllum, una planta ornamental que té una inflorescència del tipus espàdix, una mena d'espiga amb flors que creixen apinyades sobre un eix carnós (com la flor gegant i pudenta que va florir a l'abril a Basilea) i que estan envoltades parcialment per una fulla modificada (una espata) de color blanc que les protegeix. La inflorescència i l'espata normals tenen aquest aspecte (la de la dreta és verdosa perquè ja comença a pansir-se):
 |
| Inflorescències de Spathiphyllum, amb l'espata protectora |
 |
| Spathiphyllum amb tres espates envoltant una inflorescència |
Qui sap si, sense saber-ho, no hauré trobat una varietat nova. Caldrà veure si les flors que vagin sortint en aquesta planta tenen també tres espates. Si no les tenen, hauré de dir que "una flor no fa estiu".
Fotos: M. Piqueras (05.06.2011)
5 comentaris:
Suposo que ja ho deus saber però el conillet en qüestió ja s'ha demostrat a la xarxa que no té res a veure amb Fukushima. I com bé dius la mutació ha existit, existeix i existirà (espero) sempre.
Gràcies Xavier, per l'aclariment. No ho sabia, però com que sóc molt escèptica, per això havia escrit "que ***diuen*** que ha nascut a uns 30 km de Fukushima".
És fàcil desacreditar una central nuclear, com és fàcil desacreditar els conreadors de cogombres... Sembla com si la gent esperés les desgràcies per poder tallar caps de turc.
Ahir o despús ahir vaig vore una conferència sobre "com eliminar la radiació del cos mitjançant la dieta"
Estava ple. Jo passava de pressa i no poguí quedar-me, però hauria etat bé què deien.
Segona volta, és un tema del qual no entenc, però no puc imaginar-me com pot una dieta eliminar la radiació. A mi també m'hauria agradat saber què van dir.
Publica un comentari a l'entrada