El cas és que Limone sul Garda és a centenars de quilòmetres del mar. Com el seu nom indica, és troba situat la riba del llac de Garda. I si en evolució cal que passi un nombre de generacions que és variable segons les espècies perquè s'hi observin canvis, en geologia, els canvis solen ser encara més lents i podem assegurar que el 1930 el mar no arribava a Limone. Sí que és cert que el poble vivia aïllat, però. No hi passava cap carretera i només era possible arribar-hi a través del llac o creuant les muntanyes que té al darrere.
Aquesta protecció contra l'infart, que va descobrir-se fa prop de quaranta anys, va ser un cas de serendipitat. Un metge milanès va adonar-se que un home de Limone sul Garda a qui va visitar tenia uns nivells molt baixos de lipoproteïnes d'alta densitat o HDL (per les sigles en anglès de high density lipoprotein), que és l'anomenat ·"colesterol bo", perquè impedeix que les artèries s'obstrueixin. Malgrat això, l'home no presentava cap problema cardíac ni de circulació. Com tampoc en tenien els altres veïns del poble que van estudiar.
Més endavant es va descobrir que l'HDL d'aquesta gent era d'un tipus rar que protegia les artèries. I avui dia s'estan fent asssajos amb un fàrmac basat en aquesta proteïna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada