diumenge, 10 d’octubre del 2010

Els Nobel de broma

Un any més, de manera paral·lela a l'anunci dels premis Nobel de les especialitats de ciència, s'han fet públics els Ig Nobel, els de broma, que premien recerques que han estat publicades en revistes científiques, però que en alguns casos semblen inversemblants o si més no són insòlites i força enginyoses, i sempre divertides. El jurat tria els premis a partir dels articles publicats per investigadors de molts camps de la ciència i de la tècnica. Vegem-ne alguns.

Enguany, el premi Ig Nobel d'enginyeria ha recompensat un nou sistema no invasiu per prendre mostres de l'alè de les balenes per controlar-ne la salut i si tenen alguna infecció respiratòria. De fet, més que l'alè, és un raig d'aigua perquè l'alè, en contacte amb l'atmosfera es condensa i és aquella mena de brollador que surt de l'espiracle que tenen a la part superior. He buscat l'article que descriu la recerca per saber com ho fan per prendre aquestes mostres, perquè no sembla un tasca fàcil. Tanmateix, per poder llegir tot l'article cal pagar o consultar la versió electrònica de la revista des d'una biblioteca que hi estigui subscrita. Només he pogut llegir-ne el resum i no m'ha servit de res; parla de tècniques no invasives per a la recollida de l'alè condensat, però no explica en que consisteixen. Finalment ho he trobat aquí: fan servir un helicòpter de joguina teledirigit que porta una placa de Petri acoblada! Des d'una barca guien l'helicòpter, tot dirigint-lo fins al raig de l'alè de la balena. Quan l'helicòpter torna a la barca amb la placa de Petri impreganda de l'alè de la balena, la segellen i la duen a analitzar al laboratori.

L'estudi dels microbiòlegs barbuts es va fer l'any 1960. Era una època en què molts joves es deixaven barba com a signe d'inconformisme. Avui dia hi ha microbiòlegs barbuts però potser no tants com aleshores i no sé si deuen tenir en compte els resultats d'aquell estudi o fins i tot si en deuen estar assabentats. Per si de cas, si jo en conegués algun de barbut, procuraria mantenir-me a distància si no estava segura de la innocuïtat dels microorganismes amb què treballava.

El de medicina ha anat a un treball que ha conclòs que pujar a les muntanyes russes és beneficiós per a l'asma. Van fer la prova amb un grup de dones que patien atacs greus d'asma  i amb un grup de dones sanes com a control. Les dones asmàtiques, després de pujar a les muntanyes russes d'un parc d'atraccions, tenien menys dificultat per respirar que abans de pujar a l'atracció.

El de física ha recaigut en un treball que ha provat que una manera barata i eficaç d'evitar les caigudes a l'hivern, quan el terra és glaçat, és posant-se uns mitjons per damunt de les sabates. En l'assaig que es va fer, l'únic afecte advers que es va registrar va ser la humiliació que van patir alguns dels participants perquè la gent se'n reia en veure'ls caminar amb mitjons damunt les sabates.

El premi de "salut pública" va ser per a un treball que prova que els microbiòlegs barbuts posen en risc de contraure infeccions les seves famílies i les seves amistats. Es va fer una prova fent servir soques no patògenes dels bacteris Serratia marcescens (el bacteri causant del "miracle" del Corpus) i Bacillus subtilis i també les toxines del virus causant de l'anomenada malaltia de Newcastle i del bacteri Clostridium botilinum. Els experiments amb bacteris els van fer amb voluntaris que havien estat sense afaitar-se 73 dies, i els experiments amb virus i la toxina els van fer amb un maniquí al quals van enganxar una barba. En la darrera fase de l'experiment se seguien les mateixes pautes, però després que els voluntaris s'haguessin afaitat. Els resultats van demostrar que la barba retenia microorganismes, virus i toxines i que només rentant-la molt bé amb sabó cada vegada o afaitant-la, n'eren eliminats. De tota manera, el risc de contagi a altres persones només es produïa quan es treballava amb uns valors dels patògens que no són freqüents en un treball normal, excepte si es produeix un accident o si es repeteix moltes vegades una operació en la qual els bacteris, els virus o les toxines poden acabar trobant-se en aerosols en l'atmosofera del laboratori.

Tècniques per a la recuperació dels microbis que hi ha a la barba
Font: Barbeito et al. (1967) Applied Microbiol 15:899-06

El de biologia va recaure en un treball que descriu la pràctica de sexe oral en una espècie de ratpenats (Cynopterus sphinx), com a complement a les pràctiques sexuals habituals. Els investigadors van adonar-se que les femelles llepaven la base del penis del mascle en el moment de la còpula. Segons l'article que descriu el treball, cada segon de llepada significava uns sis segons més de duració de la còpula. Una còpula més llarga pot augmentar la probabilitat de fecundació de l'òvul, cosa que en el cas d'aquest ratpenat, que és una espècie amenaçada, pot tenir un significat evolutiu.

Podeu veure tots els premis Ig Nobel d'enguany i de les anteriors edicions en el web Improbable Research.