En l'entrada del bloc que ahir vaig dedicar als ful·lerens, vaig incloure-hi la foto d'una pilota de futbol en què es veu un dels pentàgons que conté i que són necessaris per aconseguir la forma esfèrica. Entre les fotos que vaig fer quan vaig visitar la Biosphère de Montreal, n'he trobat una en què es veu clarament un dels pentàgons:
Per si de cas no es veu tan clarament com a mi em sembla, torno a posar la foto, amb el pentàgon marcat en vermell:
No sé si el nombre de pentàgons que deu tenir una estructura tan gran com aquesta, amb tants d'hexàgons és el mateix que en el buckminsterful·lerè (potser el més famós), format per 60 àtoms de carboni. De les unions entre els àtoms de carboni, en resulta una estructura que conté 20 hexàgons i 12 pentàgons i, per tant, compleix la relació d'Euler per als poliedres convexos, que diu que el nombre de cares més vèrtexs és igual al nombre d'arestes més 2 (C + V = A + 2).
Hauré de demanar a en Pep Químic o a algun dels seus col·legues de l'Institut de Química Computacional de la Universitat de Girona que em treguin de dubtes sobre el nombre de pentàgons, si varia o no. Aquell grup té molta afició als ful·lerens i jo els he vist més d'una vegada entretenint i educant la mainada ensenyant-los a fabricar ful·lerens amb globus de colors:
"Fabricació" d'un ful·lerè. Nit de la Recerca 2009 (Girona, 25.09.2009)
Si voleu construir un ful·lerè amb globus, podeu veure'n es instruccions aquí, en el web del Kit BioNanoMolecular de la Universitat de Girona. També es poden fer amb paper (papiroflèxia), però em sembla bastant més difícil.
Fotos: M. Piqueras
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada