No suporto els llocs d'estiueig els mesos de juliol i agost. Sé que hi ha molta gent que no pot triar quan fer vacances i no els queda més remei que fer-les aquest mesos. I com que a moltes persones els sembla que unes vacances sense platja i mar no són vacances, doncs, tothom al mar!
El cas és que molta gent fuig durant les vacances --també els caps de setmana-- de les ciutats per "descansar" i per "canviar el xip", però el que fan és convertir petits pobles en bocins de gran ciutat on repeteixen moltes de les coses que fan a ciutat durant la resta de l'any. Inunden els pobles d'estiueig de cotxes, passen hores en embussos per arribar al poble, per anar a la platja, per anar a comprar; i es desesperen per trobar un lloc per aparcar. Volent escapar del brogit ciutadà, molts van a parar a la voràgine d'alguns indrets molt populars però que no van ser dissenyats per acollir multituds. De vegades, ni tan sols van ser dissenyats, sinó que es van anar desenvolupant espontàniament al llarg del temps.
Divendres vaig anar a la Costa Brava. Calella de Palafrugell era un poble tranquil, on es podia passejar amb calma i seure a la terrassa d'un bar sense haver d'esperar que es buidés alguna taula. A les platges, es podien comptar les persones que hi havia. I per les carreteres del Baix Empordà se circulava molt bé. Quin contrast amb el que deu haver estat de nou el cap de setmana! Si més no, quan a la tarda tornava a Barcelona l'autopista era una caravana de cotxes en direcció contrària que en alguns llocs gairebé no avançaven.
 |
| La "trona" del socorrista, buida, en una platja gairebé solitària. |
1 comentari:
Vas buscar un lloc precios i tranquil.
Publica un comentari a l'entrada