La ciència al mercat

Vàrem començar el 2004. La idea de dur la ciència al mercat va sorgir d'una col·laboració entre la Comissió per a la Igualtat de la Dona, del districte de Les Corts, de Barcelona, i l'Associació Catalana de Comunicació Científica. Al llarg de l'any aquesta comissió organitza activitats vàries pensades principalment --però no exclusivament-- per a les dones. Aquell any se'm va acudir que estaria bé fer alguna activitat que poguéssim encabir dins la Setmana de la Ciència. Però, com organitzar una activitat de caire científic i fer que arribi al públic desitjat? Fer conferències o tallers en algun dels centres culturals del barri atrauria les persones que tenen interès per la ciència, no les que no en tenen o que creuen que no en tenen perquè la ciència els sembla una cosa llunyana i bastant incomprensible. Calia mostrar la ciència propera, la que impregna les nostres vides i de la qual som partícips sense adonar-nos-en.

Feia alguns anys que vaig descobrir un llibre que segurament va ser la inspiració per a aquesta activitat: Les ciències en la vida de la llar, de la pedagoga Rosa Sensat. Publicat el 1923, va reeditar-se de nou el 1998 en edició facsímil. Estava pensat per a les mestres d'escola primària, per a les alumnes de formació domèstica i per a les mestresses de casa. Com l'autora indica en el pròleg, "les lliçons de cuina tenen, com a preparació, els treballs de laboratori, i les tasques domèstiques es fonamenten, en general, en principis científics". A Rosa Sensat li preocupava l'abstracció amb què solia presentar-se la ciència en l'ensenyament i el seu llibre tractava de trobar el punt de contacte entre els principis científics i la seva aplicació en la vida quotidiana.

Per què bull l'aigua més de pressa si hi afegim sal? Per què els aliments triguen menys a coure en l'olla a pressió? Per què es torna dur un ou quan bull? Què fa que un ou batut de la manera adequada amb oli es converteixi en maionesa? Quina diferència hi ha, des del punt de vista nutricional, entre bullir, fregir o coure al forn un mateix aliment? La ciència pot respondre aquestes preguntes i a moltes altres relacionades amb l'activitat que es fa a la cuina. Al cap i a la fi, la cuina és com un laboratori on es fan experiments, que és el cuinar. De la mateixa manera que un científic o científica repeteix experiments fets per altri seguint les explicacions que troba en publicacions especialitzades, la cuinera o el cuiner repeteix experiments que ha vist descrits en receptes impreses, transmeses oralment, o que s'ha inventat.

La meva proposta va ser molt ben acollida per qui ocupava aleshores el càrrec de consellera de la dona en el districte, i vam decidir de dur la ciència al mercat. A més, des d'aquella primera edició hem comptat amb la participació d'algunes professores del CESNID (Centre Superior de Nutrició i Dietètica), que han materialitzat molt bé aquella idea que jo no hauria sabut com dur a terme, i amb l'ajut de Neus Ollé, tècnica del districte, que ha fet que tot rutllés.

Enguany l'activitat es farà en un mercat renovat, on fa goig anar a comprar. I un any més, Montse Illán i Imma Palma --les professores del CESNID-- prepararan alguns plats que enguany se centraran en la patata, producte que és base de l'alimentació en bona part del plenta Terra. Així l'acte se centrarà en dues celebracions del 2008: L'Any Internacional de la Terra i l'Any Internacional de la Patata. Ens parlaran de la història de la patata en l'alimentació humana; de les moltes possibilitats que ofereix aquest tubercle en la cuina; de les varietats de patates i dels diferents tipus de cocció a què es poden sotmetre (bullit, vapor, forn, etc) i de les seves qualitats nutricionals. Això ho faran alhora que prepararan alguns plats amb patates, que després es podran tastar i que la gent podrà repetir a casa a partir de les receptes que es distribuiran.

Casualment, fa uns dies vaig descobrir el paper que va tenir una dona sueca en la difusió del consum de la patata en el seu país. Es tracta d'Eva Ekeblad (nascuda de la Gardie, 1724-1786). Com que la primera informació em va venir de la Wikipedia, he buscat fonts fiables per corroborar-ho. En el llibre Linnaeus: Nature and Nation, de Lisbet Koerner (Harvard University Press, 2000) surt esmentada. És la primera dona elegida membre de l'Acadèmia Sueca de Ciències, el 1748. El 1746 va desenvolupar un mètode per fer una beguda alcohòlica a partir de patates. També va fer-ne unes pólvores per a la cara, que substituïen alguns ingredients perillosos dels cosmètics de l'època.

Les dones i la ciència
20 de novembre de 2008
Tallers: a les 10.15 i a les 12.00
Mercat de les Corts
Travessera de les Corts, 215
Com arribar-hi: metro línia 3 (Les Corts), autobús (59, 43, 15, 70, 72, 75)