Dedicatòries, el llibre

L'any passat vaig parlar aquí del projecte Dedicatòries, les dones que no has conegut, que va guanyar l'edició del 2007-2008 del Premi biennal M. Àngels Rivas Ureña, que convoca la Comissió per a la Igualtat de les Dones, del districte de Les Corts de Barcelona. L'autora del projecte, la periodista Carme Puche, volia posar a l'abast del públic històries de dones que no han estat famoses però amb una trajectòria que val la pena que es conegui. Era un projecte arriscat perquè calia la col·laboració d'altres persones --dones o homes-- que participessin aportant les històries de dones anònimes de les quals volguessin explicar la història.

He estat membre del Jurat del premi i per a mi, dels tres que s'han concedit des de la seva creació, aquest és el més reeixit i el que pot tenir més difusió. Per una banda, hi ha un bloc que conté les històries que Puche i l'equip que va organitzar per al projecte van anar rebent fins al primer trimestre de 2008, bé escrites directament per la persona que volia fer pública la història d'una dona anònima, bé a través de relats orals que després van ser posats per escrit.

L'objectiu bàsic del premi era posar les històries a Internet, a l'abast de tothom. Tanmateix, es va pensar que valia la pena anar més enllà i fer-ne un llibre. Després d'uns mesos de treball i d'incorporar al projecte una il·lustradora (Maria Guitart), que ha fet uns dibuixos molt bonics per al llibre, la propera setmana se'n farà la presentació en un acte en què es presentarà també la convocatòria de la propera edició del premi.

Dedicatòries, les dones que no has conegut
(directora, Carme Puche)
Dimarts, 25 de novembre 2008, a les 19.30
Auditori del Centre Cultural de les Corts
C/ Dolors Masferrer, 33-35
Barcelona

Per cert, vaig col·laborar en el projecte amb la història d'una dona anònima d'una generació que ho va tenir molt difícil, amb una infància mig arrabassada per les necessitats familiar, una guerra en plena joventut i una postguerra de lluita per tirar endavant. Una dona que, quan hauria pogut gaudir d'una maduresa tranquil·la i acomodada, va haver d'enfrontar-se a a una altra guerra: la de la malaltia que va patir els darrers dotze anys de la seva vida.