Y claro, el drama de ser presidente es que si uno se pone a resolverproblemas de estado no le queda tiempo para gobernar.
Vaig conèixer Mafalda el 1970, quan a Espanya se'n va publicar el primer recull de tires (a l'Argentina se n'havien publicat ja 6), al qual la censura espanyola va fer col·locar una franja que deia "para adultos". De seguida "ens vàrem fer amigues" i vaig anar comprant tots el reculls que anaven sortint. Alguns anys més tard, malgrat la franja de la censura, les meves filles i el meu fill també van esdevenir lectors àvids de les historietes de Mafalda, la nena inconformista, pacifista, feminista, preocupada per les desigualtats socials i pel consumisme, que admira els Beatles i odia la sopa.
L'univers de Mafalda gira al voltant de la seva família (mare, pare, el germà Guille) i els amics: Felipe (tímid i que potser odia tant l'escola com Mafalda odia la sopa), Susanita (la nena que té com a aspiració a la vida casar-se --si pot ser amb un home ric-- i tenir fillets), Manolito (més aviat groller i poc sensible; aspira a continuar en el negoci del pare, botiguer immigrat d'Espanya), Libertad (petitona --potser perquè la llibertat no sol tenir mai grans dimensions?--, intel·lectual i culta, més radical que Mafalda pel que fa a les seves preocupacions polítiques i socials) i Miguelito (somiatruites i innocent). Però els problemes del seu país i del món també ocupen un lloc destacat en el pensament de Mafalda.
La vida de Mafalda no va ser molt llarga, si més no, no tan llarga com haurien volgut els milions de lectors i lectores que en llegien les seves historietes arreu del món. El seu dibuixant, Joaquín Salvador Lavado (Quino), publica la darrera tira de Mafalda el 25 de juny de 1973. De tota manera, les reedicions s'han anat continuant. De tant en tant m'agrada rellegir aquelles tires. Moltes d'elles conserven la frescor de l'època en que el seu autor les va crear.
Font il·lustració: http://elmundodemafalda.com.ar/historietas_mafalda.html
6 comentaris:
hola,
siguiendo enlaces he acabado en tu blog. interesante.
gracias
Mafalda va ser tot un referent per a mi en la meva primera adolescència. Llàstima que després deixés de ser-li fidel. Hauria de tornar a aconseguir aquells llibrets de colors amb les tires que tan feliç em van fer, a banda de fer-me riure i de fer-me pensar.
Gràcies, Quino :) I gràcies, Mercè, per deixar aquesta entrada :)
A Luís: gràcies per la teva visita i comentari.
A Montse: si no conserves les tires originals, en pots trobar reedicions; em sembla que no han parat de fer-ne. Jo crec haver-los vist sempre a l'Abacus.
ei!
m'encanta la mafalda!
De moment el teu blog és tot un referent, parles d'un munt de temes d'alló més interessants.
Segueix així siusplau!
Marta
pd: jo també vaig publicar un post sobre la mafalda, la direcció de l'article i la tira còmica és las verdades de mafalda .
A Marta: Gràcies pel comentari. M'agrada saber que a les noves generacions també els agrada Mafalda, aquesta nena preocupada pel seu entorn i pels problemes del món. Interessant també el teu bloc.I Déu n'hi do, el camí que has fet en tan pocs anys!
Meravellosa Mafalda!!
Jo vaig crèixer llegint-la, i encara ho faig ;-)
(He arribat al teu bloc llegint el de Montse... )
gràcies
Publica un comentari a l'entrada