Les dones s'estan fent un lloc en el món de la direcció cinematogràfica. Lo mejor de mí és un film fet bàsicament per dues dones: Roser Aguilar, que n'és la directora, i Marian Álvarez, actriu, que hi fa el paper principal. L'opera prima d'Aguilar és un film sense pretensions, en certa manera intimista, però que molts directors veterans no haurien fet millor.
És una història d'amor i de desamor en la qual, allò que pot semblar només un pretext per fer avançar la història, el trasplantament de fetge, hi té un paper molt destacat i acaba essent un altre "protagonista" del film. Crec que, independentment de la història sentimental entre la parella protagonista, la situació del trasplantament introdueix un problema que ultrapassa l'àmbit de la medicina i entra en l'àmbit de la societat. El film pot contribuir a difondre el que hi ha darrere d'un trasplantament d'òrgans i fer que la gent s'adoni que la vida de qualsevol persona avui completament sana pot un dia arribar a dependre de rebre un òrgan d'alguna altra persona, viva o morta.
Marian Álvarez està esplèndida en el paper de Raquel, una noia d'aspecte més aviat fràgil, però que demostra ser molt forta. El premi que va rebre al festival de Locarno em sembla merescut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada