Al·lodínia per causa del fred. Al·lo-què?

Fa anys que em passa, però sovint no goso explicar-ho perquè m'imagino que la gent pensarà que són manies meves. El fred em causa dolor. I no em refereixo a temperatures molt fredes, com pot ser la d'un gelat o un grapat de neu. N'hi ha prou que sigui la temperatura de l'aigua del mar, excepte en dies molt assolellats i calorosos o la temperatura ambiental massa baixa (massa baixa per a allò que jo tolero).

 A l'estiu, més d'una vegada he hagut de baixar d'algun autobús a causa del dolor que em provoca l'aire condicionat en músculs i articulacions. (Ahir vaig estar a punt de fer-ho; per sort el recorregut que havia de fer no era molt llarg i vaig aguantar.) De vegades m'adono que en un ambient hi ha l'aire condicionat connectat, no pas perquè senti fred, sinó dolor. Com que avui dia és gairebé impossible que, a l'estiu, en un espai públic interior no hi hagi aire condicionat --de vegades, amb temperatures inferiors a les que hi hauria en el mateix lloc si fos hivern-- he de procurar situar-me el més lluny possible de les sortides de l'aire fred i de manera que no em trobi enmig del recorregut de l'aire en aquell espai. I, per si de cas, anar ben proveïda de roba per abrigar-me, cosa que fa que la gent em miri estranyada.

Doncs bé, ara que ja hi ha aire condicionat a molts llocs, quan algú em torni a preguntar per què m'abrigo tant, ja li podré dir que pateixo al·lodínia per causa del fred. Me'n vaig assabentar l'any passat, en el Congrés de la Federació Europea del Dolor (EFIC). Hi havia una sessió en què es presentava el treball de joves investigadors i investigadores que han rebut alguna subvenció de les que concedeix cada dos anys l'esmentada federació conjuntament amb una empresa farmacèutica (EFIC-Grunenthal Grant, E-G-G) per fer recerca sobre algun tema relacionat amb el dolor. En el quadríptic de presentació em va cridar l'atenció un treball titulat "Mecanismes cerebrals de percepció anormal de la temperatura en l'al·lodínia per causa del fred". En la descripció indicava que aquest tipus d'al·lodínia era causat per estímuls freds normalment innocus.

Així vaig assabentar-me que al·lodínia és com s'anomena, de manera genèrica, la sensació dolorosa causada per un estímul que normalment no hauria de provocar dolor. I m'ha passat com a aquell personatge de Molière que un bon dia va assabentar-se que parlava en prosa. Jo experimento més d'un tipus d'al·lodínia, segurament tots ells símptomes de la síndrome de fatiga crònica i la fibromiàlgia que pateixo. Per sort, amb excepció de l'al·lodínia per causa del fred, les altres no són permanents. Però hi ha dies que qualsevol tipus de pressió en un múscul o altre del meu cos em causa dolor o que no suporto el brogit de moltes converses alhora en un bar o restaurant (això no és exactament dolor, però em provoca una sensació molt desagradable).

Epinephelus malabaricus (Wikimedia Commons)

El treball que es va presentar al Congrés EFIC 2017 duia un títol que no m'hauria fet pensar mai que tingués res a veure amb el que a mi em passa: "L'enverinament per peix ciguatera: nova perspectiva d'una antiga malaltia". ¿I què hi té a veure aquest tipus d'intoxicació que es produeix en consumir peixos que viuen en els esculls de corall de regions tropicals o subtropicals (especialment en el Pacífic i el Carib) amb l'al·lodínia per causa del fred? Doncs que l'al·lodínia per causa del fred és un dels símptomes de la intoxicació per ciaguatoxines en el 94 per cent de les persones que han menjat el peix portador d'aquestes toxines. Les ciguatoxines no estan produïdes pel mateix peix, sinó per unes algues microscòpiques que viuen en els esculls de corall i que serveixen d'aliment a alguns peixos, que poden ser menjats per uns altres de més grans, com ara els epinefelins (de la família dels nostres meros; vegeu-ne la foto), en els quals la toxina es pot acumular en gran quantitat perquè són peixos que poden arribar a mesurar més d'un metre i pesar fins a 100kg o més.

El grup de recerca que dirigeix Katharina Zimmermann, de la Universitat Friedrich-Alexander, d'Erlangen-Nuremberg (Alemanya) ha investigat els mecanismes fisiològic que desencadenen l'al·lodínia per causa del fred. I ho han fet establint un model humà d'al·lodínia aguda i reversible causada pel fred mitjançant la injecció de ciguatoxines a molt baixes concentracions en homes voluntaris sans. La toxina s'injectava per via subcutània superficial a la part dorsal davantera del peu. Després aplicaven estímuls freds i calents a la zona tractada i van comprovar que, amb el fred, es reproduïa l'al·lodínia causada per la ingestió del peix portador de ciguatoxines. Això ha servit per estudiar els mecanismes fisiològics que causen en el cervell la percepció de dolor per aquesta causa, un primer pas per trobar alguna substància analgèsica que sigui efectiva en el seu tractament. Tant de bo no triguin gaire a trobar-la!