El C4 i Artur Mas

Tomàs Molina i Artur Mas en l'Àgora del C4

El setembre de 2011 vaig titular una entrada del meu blog "Tot parlant de ciència i comunicació amb Andreu Mas-Colell". Ara podria haver fet servir el mateix títol substituint el nom del conseller Mas-Colell pel del president Mas, amb qui vaig dinar ahir. He d'aclarir que, a més dinar jo amb ell, també ho van fer més d'una trentena de persones i que no era un dinar en què la gent s'entaulés, sinó que cadascú es duia el plat a la cadira i anàvem menjat i escoltant o intervenint en el col·loqui. Els comensals érem membres del Consell Català de la Comunicació Científica (el C4) que, tot i el nom tan pompós, que recorda el G5 o el G8, no és més que un col·lectiu de persones relacionades amb la comunicació científica i la ciència que ens reunim pel cap baix dues vegades l'any, amb l'aixopluc de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació.

I què fa el C4? Tomàs Molina, que presideix el C4, va dir ahir que "som un grup que no fa res". Cal entendre però què vol dir aquest "no fer res". És cert que el C4 no desenvolupa projectes, ni organitza altres activitats que les trobades dels seus membres; entre d'altres coses, perquè no té els mitjans per fer-ho. Per una banda, és un grup transversal --o multidisciplinari, com preferiu-- amb membres del món de la comunicació i el periodisme científics, del món acadèmic i de la recerca, de l'edició científica i també --però menys-- de la política. Per una altra, els membres del C4 tenim un interès comú: la difusió del coneixement científic i tecnològic entre la població i el foment de l'esperit crític en la ciutadania i també en la classe dirigent. I si bé la major part dels membres del C4 són de l'àrea d'influència barcelonina, també n'hi ha que vénen de més lluny: de Vic o de Girona, per exemple.

El C4 intenta ser un grup de pressió; de fet, ja ha actuat així en algunes ocasions. Per exemple, el Consell Assessor del Parlament sobre Ciència i Tecnologia (CAPCIT) potser no existiria si no hagués estat per la pressió del C4. I les seves trobades (les 'Agores') sovint són una pluja d'idees que es deixen anar perquè les recullin qui les pots posar en pràctica. Diu Tomàs Molina que la percepció que es té del C4 en molts llocs és bona, que quan ell truca a Presidència o a una conselleria en nom del C4, l'escolten. De tota manera, em pregunto si l'escolten perquè és el president del C4 o perquè és allò que ara se'n diu un personatge mediàtic. Farien el mateix cas a un president del C4 que fos professor d'universitat o investigador del CSIC, per exemple?

Rellegint el que vaig escriure quan ens vam trobar amb el conseller Mas-Colell el 2011, m'adono que alguns temes que van tractar-se ahir són recurrents i gairebé surten en cada reunió que fa el C4, com ara la necessitat de més formació científica en els estudis de formació del professorat, o que es consideri la ciència part de la cultura i el Departament de Cultura la tingui en compte. Però en van sortir altres de nous. Després de la introducció de Tomàs Molina i d'Enric Claverol, director de la Fundació Catalana per a la Recerca, l 'editor científic Jaume Estruch va iniciar el col·loqui tot parlant de la "democràcia del coneixement" i del perill de caure en  la "tirania de la ignorància". Va insistir en el coneixement com a dret fonamental que ens allunya d'aquell perill. Esmentaré ara alguns altres dels temes que van anar sortint durant la reunió.

Subvencions per a la difusió de la ciència
Es va parlar de les subvencions a activitats de difusió de la ciència que han patit una retallada més forta perquè possiblement es veu com la part menys imprescindible en el sector científic i Joaquim Elcacho va suggerir que, quan s'abandonin les retallades es recuperin les subvencions amb aquesta finalitat. El president va especificar que, quan el Govern diu que no es faran més retallades, no significa que hi haurà més diners. Per altra banda, va afegir que la recuperació econòmica no afectarà a curt termini els ingressos de la Generalitat, sinó el govern central. I aquí va donar xifres que suposo que sap de memòria, de tantes vegades que ha hagut de donar-las, sobre la distribució del dèficit entre el Govern central, les autonomies i els ajuntaments.

Els mitjans de comunicació
Ens les innombrables tertúlies que hi ha a la ràdio i la televisió no hi sol haver científics ni tecnòlegs, com tampoc entre els col·laboradors en les seccions d'opinió dels diaris. Sembla que com si tothom pogués opinar de tot, però els científics només poguessin opinar de ciència i per això no es considera adient que participin en tertúlies sobre l'actualitat.

La ciència i la tecnologia davant la perspectiva d'un país independent
Hi ha una sèrie de temes que afectarien la vida quotidiana en un país independent i que, si s'han tingut en compte, no s'han explicat a la ciutadania. Per exemple, com afectaria les telecomunicacions? Es podrien fer trucades com ara a la resta de la península? I se'n veuria afectat l'abastiment energètic?

Assessorament científic del Govern
Si bé el Parlament compta amb l'assessorament del CAPCIT, aquí no hi ha el càrrec d'assessor del president per a temes relacionats amb la ciència  la tecnologia, com tenen governs d'altres països. El president va replicar que, per a temes ambientals, el Govern disposa de l'assessorament del CADS (Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya) i que, per a temes científics, el seu assessor és el conseller Mas-Colell i que possiblement no en podria tenir cap de millor. 

Estímul de vocacions científiques i ciència a l'escola
Artur Mas va reconèixer que hi ha un problema en la manca de vocacions científiques i tècniques i va assegurar que intenten posar fil a l'agulla per millorar la situació. Tanmateix, des de la seva perspectiva de president, els problemes més greus per resoldre ara a l'escola són tres: l'abandonament escolar prematur, el fracàs escolar i el coneixement deficient de llengües estrangeres.

Grans projectes econòmics i impacte ambiental
Davant de grans projectes com el BCN World, els líders del país no sembla que els vegin com una oportunitat d'aplicar criteris de sostenibilitat a les empreses i fer un projecte d'excel·lència en realció amb l'ambient. El president de l'Institut d'Estudis Catalans i catedràtic d'Ecologia de la Universitat de Barcelona, Joandomènec Ros, va fer tres suggeriments al president: a) que el Govern consulti la comunitat científica sobre temes en els quals es necessita un criteri científic per prendre decisions; b) que es creguin els informes de l'anàlisi feta per experts i en segueixin el consell, i c) que expliquin que les decisions s'han pres a partir de les opinions emeses pels experts. Ros va dir que hi ha vegades que el Govern fa justament el contrari del que aconsellen els informes.

Artur Mas va voler saber algun cas en què el Govern no havia fet cas dels informes sol·licitats a experts i Ros n'hi va esmentar dos: el canal Segarra-Garrigues i el projecte d'extracció de gas i petroli del subsòl mitjançant la fracturació hidràulica (el fracking), si bé en el cas del fracking finalment es va desestimar. El president va demanar que ho consideréssim des de la seva perspectiva i que el criteri polític pot diferir del criteri dels científics. Per una banda, Catalunya ha de poder abastir-se d'aliments i a la nostra geografia, amb més d'un 60% del territori de boscos, no queda massa espai per a l'agricultura, pràcticament, les planes de Lleida, les terres de l'Ebre i les planes de l'Empordà. Per altra banda, va reconèixer que no és fàcil anar a Lleida i dir-los que no es farà el canal; sobretot dir-ho a la pagesia. Ros va rebatre-li que d'aquí a trenta anys tindrem un canal que no servirà per a res perquè no hi haurà aigua per transportar. I el president encara va replicar que això serà per culpa d'una llei del Govern central que pot deixar Catalunya sense bona part de l'aigua de l'Ebre.

Jo vaig indicar al president un altre cas en què el Govern no havia tingut en compte l'opinió dels experts: l'eliminació del límit de 80 km/h en les autopistes i autovies de l'àrea metropolitana de Barcelona. Malgrat que hi hagués estudis epidemiològics ambientals que recomanaven aquesta limitació, el primer Govern d'Artur Mas la va suprimir. Aleshores, però, el Govern va tenir en compte únicament els efectes sobre la sinistralitat i ahir de nou va insistir que la sinistralitat en carretera a Catalunya ha anat baixant. (És possible que no demanessin un estudi específic sobre aquest tema, però no calia, perquè ja hi havia estudis fets per investigadors del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental [CREAL] de Barcelona que ho recomanaven. Ningú no deu haver informat el Govern de l'estalvi en despesa sanitària que representaria mantenir aquell límit de velocitat?)

 ____________________________

Tertúlia a peu dret del tot prenent cafè

En acabar el dinar, el president encara va quedar-se uns minuts dialogant a peu dret amb diversos membres del C4, mentre la gent prenia cafè. És d'agrair que Artur Mas dediqués al C4 més de dues hores, malgrat les seves moltes ocupacions, especialment en un dia --l'endemà del debat sobre la petició que el Parlament de Catalunya va fer al Congrés en relació al referèndum d'independència-- que suposo que devia tenir moltes altres preocupacions. Per cert, el vaig veure prenent notes d'algunes de les coses que se li van dir. Espero que les tingui en compte i potser fins i tot que les comenti amb el seu assessor científic.

Dani Jiménez, Íngrid Aznar i Cristina Ribas conversen amb Artur Mas

Fotos: M. Piqueras (09.04.2014)