Praga és una ciutat per on cal anar amb al mirada cap amunt, si més no en el barri jueu i a la ciutat vella. Des que vaig arribar-hi, dimecres al vespre, només vaig tenir lliure el mati de dijous per poder anar a voltar per la ciutat. Malgrat els vuit graus sota zero que marcava el termòmetre, vaig atrevir-me a deixar Vila Lanna, el lloc on se celebra l'Assemblea de l'European Union of Science Journalist's Association (EUSJA) i on estem allotjades les persones que hi participem. Vaig posar-me unes mitges sota els pantalons, em vaig embolicar al coll una enorme bufanda de llana, em vaig cobrir el cap amb un barret que m'abrigava les orelles i gairebé em tapava els ulls, i em vaig enfundar els guants. Després de quatre o cinc hores vaig tornar a Vila Lanna amb les cames entumides, malgrat la doble capa de roba, i les galtes vermells i no perquè hagués pres el sol o hagués begut cervesa.
La nevada encara era recent --el jardí de Vila Lanna era completament blanc quan vaig arribar-hi la nit abans-- i tot i que les voreres estaven netes, calia anar amb compte perquè en alguns llocs hi havia plaques de gel de l'aigua que regalimaven algunes taulades. Malgrat el perill de fer alguna relliscada, la meva mirada s'escapava sola cap amunt, per contemplar les escultures i detalls decoratius de moltes façanes.
Algunes coses que vaig veure durant aquella passejada:
Fotos: M. Piqueras (14.03.2013)
3 comentaris:
tot Praga es una maravella i te queden ganes de tornari.
tens raó, a Praga corres perill de caure, perquè vas tot el sant dia mirant enlaire. Ara, prefereixo fer-ho quan fa més bo :)
Sí, és cert, Praga és una ciutat preciosa, però el fred que em feia no em va deixar gaudir de la seva visió. Jo no estic feta per aquelles temperatures, de fins 10 graus negatius.
Publica un comentari a l'entrada