La polèmica està servida. Després que escrivís la meva anterior entrada en aquest blog, sobre la retirada "temporal" de l'article que descrivia la dent d'un nen i també unes eines, que podrien ser les restes humanes més antigues trobades a Europa, n'he vist comentaris de diversa mena.
Per una banda, hi ha els qui sembla que no s'hagin assabentat de la retirada temporal de l'article a Journal of Human Evolution i no en parlen. Per exemple, en el web d'un centre on treballen alguns investigadors que van participar en l'estudi publicat, segueix havent-hi l'enllaç a l'article, i no hi ha cap nota que digui que l'article no està disponible temporalment.
El blog "Retraction Watch", d'Adam Marcus i Ivan Oransky, va comentar la retirada temporal de l'article. Es tracta d'un blog especialitzat a fer públiques les retirades d'articles, que no sempre tenen tanta difusió com el mateix article, especialment quan s'hi descriuen descobertes que poden fer trontollar el coneixement científic en algun camp. Això és perquè la retirada d'un article d'una revista científica no convé ni als autors ni a la revista. Als autors, perquè demostra que alguna cosa van fer malament, ja sigui en el desenvolupament del treball que descriuen, en el tractament de les dades que inclouen o en la preparació de l'article. A la revista, no li convé perquè és indicatiu que alguna cosa va fallar en el procés editorial; bàsicament, en la revisió que fan experts en la matèria per avaluar la qualitat del treball descrit i decidir si l'article es pot publicar. Suposo que aquesta retirada temporal és perquè hi ha indicis que alguna cosa es va fer malament i la revista deu voler comprovar-ho. Podria ser que al final l'article tornés a publicar-se sense canvis; no crec, però, que sigui així pels motius que expresso més endavant.
En el web MATERIA, que es defineix com a "una nueva web de noticias de ciencia, medio ambiente, salud y tecnología, que está online desde julio de 2012" i ofereix els seus continguts gratuïtament a qualsevol mitjà d'Espanya, Amèrica llatina i Estats Units. El 20 de març, el periodista i veterinari Manuel Asende hi publicava un article titulat "Retirado 'temporalmente' el estudio sobre el primer europeo conocido" i a continuació incloïa aquesta entradeta:
El hijo del descubridor de los yacimientos de Orce frena el estudio científico sobre la muela de leche de un niñó que vivió hace 1,4 millones de añosL'entradeta no pot ser més desafortunada. El "fill" a qui es refereix és Lluís Gibert, i el seu pare va ser Josep Gibert (1941-2007), que el 1983 va publicar la descoberta d'un fragment de crani humà amb una antiguitat superior a un milió d'anys. Posteriorment, alguns paleontòlegs van atribuir el fragment de crani a un èquid; un burro, deien. Després es va poder comprovar la "humanitat" d'aquell os, però hi ha investigadors que, per diversos motius, mai no ho han acceptat. (N'he parlat diverses vegades en aquest blog.)
Dir que Lluís Gibert frena l'estudi científic de la dent d'Orce no té cap sentit. En primer lloc, perquè ningú no podria aturar un estudi que ja està fet (si no estigués fet, no n'haurien publicat els resultats en un article). I en segon lloc, i suposant que es refereixi a la retirada temporal de l'article, perquè únicament els directors (editors, en anglès) de la revista o l'editor (publisher, en anglès) que la publica poden retirar-ne un article. I ho solen fer quan veuen indicis de mala praxis.
Després, Asende ja diu: "La causa de la retirada del estudio es una carta enviada por el geólogo Luis Gibert al editor de la revista especializada en evolución, según explica él mismo a Materia." Em consta que no és l'única persona que ha escrit a la revista per indicar-los les irregularitats de l'article. De fet, a l'entrada del blog Retraction Watch que he esmentat abans, han afegit una actualització que diu: "Elsevier [editorial que publica Journal of Human Evolution] ens diu que la retirada va ser a causa d'una disputa amb un altre grup d'autors descontents pel fet que no se cités el seu treball."
Quan es publica un article científic que descriu un treball de recerca cal referir-se a la feina que s'ha fet abans i que hi té relació i, si convé, comparar els resultats del treball que s'està descrivint amb els que altres havien obtingut abans. En l'article retirat, però, els autors van oblidar que altres investigadors havien excavat en el mateix lloc i que hi havia articles publicats sobre indústria lítica i fins i tot la descripció d'una altra dent humana. Si creien --com diu Asende que afirma Paul Palmqvist, un dels autors de l'article retirat-- que la dent descrita pel grup de Gibert el 1999 no era humana, haurien hagut de fer-hi algun comentari en l'article de 2013.
Asende pren partit i es posa de part dels autors de l'article retirat quan escriu:
Aquella muela de 1999, que evidentemente no es la misma que la publicada ahora en 2013, se presentó en la revista Human Evolution a secas, hoy desaparecida. Esta publicación no tiene ninguna consideración en la comunidad científica.Diu després que Lluís Gibert li ha dit per telèfon que José María Bermúdez de Castro, codirector dels jaciments d'Atapuerca, i expert mundial en dents fòssils, va confirmar en el seu moment a Josep Gibert la "humanitat" del molar publicat el 1999. Afegeix Asende que ara, Bermúdez de Castro, ho nega rotundament i diu que la revista Human Evolution era "una revista de sexta fila, una hoja parroquial que lo colaba todo", a més de mostrar-se sorprès per la retirada temporal de l'article publicat en la revista de l'editorial Elsevier. Asende oblida, però, esmentar que Bermúdez de Castro és un dels divuit autors que signen l'article retirat i, per tant, part interessada.
Quant a l'opinió de Bermúdez de Castro en relació la desapareguda revista Human Evolution (va publicar-se de 1986 a 2006) i la dent descrita el 1999, vull fer algun aclariment. Human Evolution, que Bermúdez de Castro diu que era una "hoja parroquial", era una publicació de Springer, una de les grans editorials científiques actuals. Entre els científics que hi van publicar algun article hi ha Philip Tobias, José luis Arsuaga, Carles Lalueza, Luigi Luca Cavalli-Sforza i Paul Palmqvist (coautor de l'article de 2013). I sembla estrany que, si la considerava un full parroquial que ho colava tot, el mateix Bermúdez de Castro es rebaixés a publicar-hi un article sobre Atapuerca el 1990. Entre els vint autors que el signen, hi ha també Eudald Carbonell i José Luis Arsuaga.
I sobre la difusió i comentaris que s'han fet aquests dies en relació a la retirada de l'article de Journal of Human Evolution, el 21 de març jo vaig publicar una adaptació al castellà --indicant-ho al peu de l'article-- del meu escrit del 20 de març d'aquest blog. Vaig publicar-ho al blog d'e-ciència, un popular web de divulgació al cap del qual hi ha el periodista científic Alex Fernández Muerza. Doncs bé, ahir vaig trobar, en un web que es diu "Cañasanta", el meu article d'e-ciencia i a la part superior deia, després del títol: "Por Cañasanta", com es pot veure en aquesta captura de pantalla (si hi cliqueu al damunt ho podeu veure ampliat):
No sé qui és Cañasanta, però deu ser algú que creu que tot allò que hi ha a la xarxa és de qui ho troba. Vaig deixar-li un comentari dient-li que jo era l'autora d'aquell article publicat prèviament a e-ciencia. Però els comentaris d'aquell bloc han de ser aprovats per sortir publicats i, com m'imaginava, el meu no ha sortit. Si més no, vaig rebre un correu en què em diuen:
Ara, en la part superior, en comptes de dir "Por Cañasanta", diu "Publicado por Cañasanta" i, al peu de l'article han afegit "Por Mercè Piqueras", però no veig que digui que es tracta d'un article publicat en un altre lloc; si ho diu, no he sabut trobar. Ara no sé què fer, perquè si abans era un plagi fet per una altra persona, ara sembla un autoplagi, que jo m'hagi copiat a mi mateixa.Muchas gracias por su comentario. Entendemos su posición y queja, pero el 'Por Cañasanta' sale por defecto de la Web, cosa que ya se está trabajando para el futuro, ya que aún continuamos con la construcción del sitio.Nunca hemos quitado ni añadido un enlace como lo ofrece la fuente original, incluyendo el nombre del autor.No obstante, gracias por el acercamiento y nos gustaría que nos tuviera en consideración si deseas colaborar directamente en el futuro, con Cañasanta.
Reciba un cordial saludo de nuestra parte y discúlpenos por los inconvenientes presentes.
O sigui, que per ara, aquesta petita dent de fa bastants milions d'anys està fent gastar molt bits. La història continua.
Potser us interessarà:
- Un diente de homínido en Orce, per Marc Furió (de l'Institut Català de Paleontologia), en el bloc "Los fósiles hablan", d'Investigación y Ciencia. Visió objectiva de la polèmica d'Orce. Data de publicació: 21.03.2013
Actualització (24.03.2013). Un altre article relacionat:
- La revista Journal of Human Evolution retira temporalmente el artículo sobre el diente humano de Orce, per José Utrera, a l'edició local de Baza del Ideal. Detallats comentaris sobre la retirada de l'article i les seves possibles causes. Data de publicació: 24.03.2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada