Silenci a la perruqueria

Ves per on, la Sociedad General de Autores y Editores (la SGAE) m'ha fet un favor. A la perruqueria on vaig, acostumaven a tenir la ràdio posada. Hi sonava una emissora d'aquestes que transmeten sempre música pop, potser Los 40 Principales, o alguna altra per l'estil. La tenien a un volum que, per a moltes persones, deu ser normal; a mi, però, que em diuen que hi sento més del compte, em molestava bastant.

Fa algunes setmanes que, a la perruqueria, només se sent el brunzit dels assecadors i les veus de les perruqueres i la clientela. No s'ha espatllat la ràdio, però. La raó és que temien que algun dia entrés un inspector de la SGAE (fan més por que els inspectors d'hisenda) camuflat de client (a la perruqueria també hi van homes) i els digués que havien de pagar per tenir la ràdio engegada. O que potser ja n'hi hagi anat algun i un bon dia torni per veure si la ràdio segueix sonant. En aquest cas, els farien pagar pels dies transcorreguts des que hi va anar l'inspector. Si més no, això explicava que li havia passat el propietari d'un local en un programa de TV3 sobre les llicències que reclama la SGAE (30 Minuts, 28 de març 2010).

La SGAE deu considerar que la música de fons en una botiga, un restaurant, una perruqueria o qualsevol altre establiment o oficina oberta al públic és un servei afegit i que la gent decideix anar-hi perquè hi tenen música. Doncs en el meu cas s'equivoquen. Fa anys que vaig a la mateixa perruqueria MALGRAT la música. I el mateix em passa en altres establiments que freqüento. I no és que no m'agradi la música, sinó que els meus gustos sovint no coincideixen amb els de qui tria la que sona a molts establiments. A més, per a mi, quan la música --fins i tot la que m'agrada-- sona a un volum molt alt, deixa de ser música i es converteix en soroll.

Com he dit més amunt, la música que sonava a la perruqueria era d'una emissora de ràdio. És que les emissores de ràdio no paguen aquesta llicència a la SGAE? Si la paguen, per què exigeixen que cada local públic que les sintonitizi pagui de nou pel mateix servei? I si no la paguen, per què no van a reclamar-ho a la ràdio, en comptes de fer-ho a la botiga? Si s'ha de pagar cada vegada que sona una peça musical, qualsevol dia sortiran al carrer les patrulles de la SGAE per esbrinar què sona en els mòbils de la gent i exigir, si és el cas, que paguin una llicència.

He donat un cop d'ull al web de la SGAE i veig que les centraletes telefòniques que posen música mentre fan esperar la gent també han de pagar. No sé si amb les obres musicals passa com amb les obres escrites, que quan tenen ja un determinat nombre d'anys passen a domini públic i qualsevol les pot reproduir. Si fos així, entenc per què la "Petita serenata nocturna" de Mozart és tan popular en el repertori de les centraletes.

Sóc d'aquelles persones que de vegades es posen a cantussejar sense adonar-se. Em sembla que a partir d'ara cada cop que, asseguda davant l'ordinador, em surtin les notes --malgirbades-- de "La gavina" o d'alguna altra cançó de les que canta Marina Rossell, o de "Qualsevol nit pot sortir el sol", de Jaume Sisa, pensaré si no m'apareixerà un inspector virtual per dir-me que no puc cantar-les --encara que sigui malament-- si no pago. Al cap i a la fi, estaria defensant els drets de qui ocupa una vicepresidència de la SGAE (M. Rosell) i d'un membre del Colegio de Pequeño Derecho de la mateixa entitat (J. Sisa).