Un fong que va canviar el curs de la història

Aquesta setmana la revista Nature ha publicat, en un article en línia (sortirà més endavant a la versió impresa de la revista), la seqüencia i l'anàlisi del genoma de Phytophthora infestans, el fong que causa el míldiu de la patata i que, el segle XIX, va canviar el curs de la història. (Vegeu, a la dreta, una micrografia d'una oospora del fong, i en la part inferior, fulles d'una planta malalta, i com queda una patata infectada. Fotos: Wikimedia Commons)




Phytophthora infestans és la causa que avui dia més d'un 12% de la població dels Estats Units sigui d'origen irlandès i que a finals del segle XX el nombre d'habitants d'Irlanda fos inferior al que tenia en la primera meitat del segle XIX.

La gent que emigrava als Estats Units el segle XIX ho feia pels mateixos motius que empenyen avui dia a tantes persones a emigrar a Europa des de països africans o llatinoamericans: per millorar les seves condicions de vida; de vegades, tan sols per poder subsistir. Als irlandesos que el segle XIX van marxar als Estats Units en massa els va empènyer la fam que es passava al seu país. Una fam que fins i tot ha passat a la història amb nom propi: The Great Famine, en anglès, i Am Gorta Mór, en gaèlic. N'era la causa l'anomenat míldiu de la patata (potato blight), una plaga que avui dia encara es difícil de controlar, tot i que hi ha diverses maneres de prevenir-la. Les patates, originàries de les regions andines de Sud-Amèrica, es creu van ser dutes a Anglaterra a mitjans del segle XVI per Sir Walter Raleigh, el qual en va plantar a les seves terres d'Irlanda. En el segle XVII el cultiu s'havia estès ja per tot l'illa i van esdevenir un complement per a una alimentació que consistia bàsicament en cereals i productes lactis. A començament del segle XVIII ja s'havia convertit en l'aliment bàsic dels pobres durant els mesos d'hivern i el seu cultiu va continuar estenent-se.

La "Gran Fam" comprèn un període entre el 1845 i el 1852. El míldiu de la patata s'havia manifestat també en altres llocs d'Europa, però enlloc va tenir unes conseqüències tan desastroses com a Irlanda. Per una banda, perquè l'alimentació d'una bona part de la població depenia d'aquest tubercle. Per una altra, perquè els qui la cultivaven per guanyar-se la vida es van quedar sense ingressos. Entre el 1845 i el 1852, Irlanda va perdre entre un 20 i un 25% de la seva població bé per malalties causades per la malnutrició bé perquè van abandonar el país.

Gran Bretanya havia estat el destí tradicional de molts emigrants irlandesos, però quan va produir-se la Gran Fam van haver de canviar de destí. Eren anys dolents també per a Gran Bretanya, amb una recessió que havia deixat sense feina molts obrers. Per evitar l'arribada d'immigrants de l'illa veïna, anglesos i escocesos van promulgar una llei "dels pobres" que intentava prevenir la seva arribada. Segons aquella llei, els immigrants irlandesos podien ser retornats a Irlanda si no demostraven que ja duien un mínim de cinc anys a Gran Bretanya. Pot semblar una llei d'estrangeria, però cal tenir en compte que, en aquella època, Irlanda pertanyia a la corona britànica. Els Estats Units era un país jove i en desenvolupament i els irlandesos no trobaven impediments per anar-hi; de vegades, els mateixos propietaris de les terres que havien cultivat els animaven a marxar. Com passa avui dia amb molts immigrants, però, la realitat no sempre va satisfer les seves expectatives.

Així va ser com va començar la gran onada migratòria irlandesa als Estats Units. Sense la plaga causada per Phytophthora infestans, la història del país americà seria una altra. I és possible que també hagués estat diferent la història d'Irlanda. La Gran Fam potser va ser una de les causes que van despertar el nacionalisme irlandès i que van fer possible que actualment gran part d'aquella illa sigui una nació independent.

Per saber-ne més: Kinealy C. A Death-Dealing Famine: The Great Hunger in Ireland. Pluto Press, London & Chicago, 1997, 192 pp (visualització parcial a Google llibres)

Actualització 29.11.2010

Avui dia, Phytophthora infestans ja no es considera un fong, sinó que s'inclou en el grup dels protists, aquesta mena de calaix de sastre que reuneix els organismes "ni-ni": ni procariotes (bacteris i arqueus), ni plantes, ni fongs, ni animals. El canvi es va fer perquè té algunes característiques que el diferencien clarament dels fongs.